09-02-2018 - Estat del Piri Oriental avui 8 febrer
09-02-2018 - Estivella port del compte
04-02-2018


Bon dia!

Tot i que en aquesta pgina generalment s'hi pengen principalment propostes de rutes, m'agradaria compartir amb vosaltres un cas viscut recentment directament vinculat amb la prctica de l'esqu de muntanya. Diumenge un company va quedar colgat sota una allau i, tot i que tot ha acabat b, voldria compartir amb vosaltres la histria i algunes reflexions posteriors. Crec que encara que possiblement en aquest grup hi hagi fora gent molt ms experta que nosaltres, mai est de ms adquirir un "plus" de conscienciaci. Aqu teniu una notcia sobre l'accident: http://www.lleida.com/noticia_canal/un-jove-de-29-anys-salva-la-vida-al-sortir-duna-allau-al-coll-de-certascan

El cas s que el cap de setmana del passat 3 i 4 de Febrer vam estar, un grup de 6 companys, per la zona de Certascan. Dissabte sortem del poble de Tavascan i arribvem al refugi i diumenge pujvem fins al cim del Certascan i baixvem cap a Quanca, on havem deixat un cotxe per tornar al punt d'inici. Els 6 companys rem joves d'entre 28 i 34 anys que fa entre 3 i 4 anys que practiquem l'esqu de muntanya, amb formaci (curs d'iniciaci a l'esqu de muntanya de 2 o 3 caps de setmana) en quatre dels sis casos. Aix doncs, no rem del tot "novatos" per estem ben lluny de considerar-nos, ni de bon tros, experts en la matria.

Durant la setmana prvia el perill d'allau d'aquella zona havia anat augmentant progressivament, pujant el divendres de 2 a 3 del BPA. Per al dissabte la previsi meteorolgica era fora dolenta (neu des de cotes baixes i possibilitat de vent i poca visibilitat) i de cara diumenge era incerta. Vam parlar amb el guarda del refugi divendres al mat i ens va suggerir que pugssim per la pista, des de Tavascan, on no haurem de tenir masses problemes. Com que la previsi de de cara a diumenge era fora incerta, vam decidir fer aix que ens suggeria el guarda i un cop al refugi, dissabte a la tarda-nit, ja decidirem en funci de la meteo si pujarem fins al coll i baixarem cap a l'altra banda, si farem cim o si b desestimarem aquesta opci i tornarem per la mateixa pista cap a Tabascan.

La pujada de dissabte fins al refugi no va tenir ms sorpreses ni problemes afegits, ms enll de la meteo i el temps emprat. Nevava constantment per com que la ruta era en bona part per dins del bosc, no ens va afectar massa negativament la visibilitat. El vent no va ser massa problemtic tampoc. Aix s, vam haver d'obrir traa durant tota la pujada, enfonsant-nos ben b pam o pam i mig. Els passos ms crtics de la pujada van ser en les darreres tres corbes de la pista abans d'arribar al pont que supera el riu al final de la vall, just abans de deixar-la per pujar la canal final que arriba al Refugi, ja que la neu acumulada provocava forts pendents sobre la pista que requerien precauci extra per superar certs trams. Aquests passos delicats i haver d'obrir traa amb neu nova, van ser els factors determinants per fer que realitzssim la pujada prcticament en set hores en comptes de les cinc hores que tenem previstes inicialment.

Un cop al refugi vam estar valorant quines opcions tenem per a l'endem i, desprs de contrastar-ho amb el guarda, vam acordar que, si la meteo es confirmava favorable, pujarem al cim del Certascan, baixarem per la pala Oest del cim, travessarem l'Estany Blanc i pujarem cap al Flamisella, des d'on baixarem per la cara oest cap a la pista que ens duria cap a Quanca.

El diumenge ens vam llevar amb un dia sorprenentment "despejat", i poc vent. La previsi meteorolgica d'aquell mat semblava indicar que tindrem cel ser fins a les 14:00 h. Tot i que hi havia hagut fora vent durant aquella setmana i tamb n'hi havia hagut durant aquella nit, el bon temps amb el qual es llevava el dia i les ganes va poder-nos. El guarda va senyalar-nos que anssim amb compte amb les plaques de vent tot que la pluja de feia quinze dies havia assentat b la neu i les plaques no eren massa gruixudes i aix mantenia el risc a 3.

Aix doncs sortem amb els primers rajos de sol del refugi i cap a les 10:30 h ens havem plantat al Coll del Certascan. Pel cam, vam mantenir la distncia habitual de seguretat i en el coll vam tenir la impressi que molta de la neu per on passvem era neu acumulada pel vent, obrint traa d'un pam o pam i mig. Un cop dalt del coll, amb el cel encara ser, vam poder contemplar un cel fora ser cap al Est - Sud-Est (cap a la Pica d'Estats), i cap al Sud-Oest un temps que es complicava per moment cap a la zona d'Espot. Tot i que sobre nostre el cel encara es mantenia ser, en aquell moment vam tenir clar que valia la pena descartar el Flamisella. Aix doncs, vam enfilar cap a la carena direcci al cim del Certascan, primer ascendint amb esqu i a partir d'un determinat moment, amb grampons. Eren bora les 11:30 h i el mal temps ja hava arribat ja a la zona de l'estaci de Tavascan, tapant el cim del Ventolau, i era evident que s'acostava cap on rem. En aquest moment, un dels membres del grup va decidir renunciar a fer el cim i baixar i esperar-nos un bon tros per sota del coll, cap a la meitat de la pala que el dirigia cap al fons de la vall. La resta, vam acabar d'arribar al cim cap a les 12.00 h i sense perdre massa ms temps vam calar-nos els esqus i vam comenar el descens.

Un dels cinc companys que baixava des del cim va flanquejar cap a l'esquerra per anar a buscar el company que havia fet mitja volta i que ens esperava a mitja pala. Ells dos van anar una mica ms cap a l'esquerra, optant per una via ms conservadora del descens, mentre que els altres quatre vam pensar que hi arribarem descendint per una petita pala direcci Sud-Oest fins a trobar-nos tots al fons de la vall, resseguint la llera del rierol que acaba a l'Estany Blau de Dalt.

I va ser en aquest punt, desprs del descens dels dos primers companys i mentre descendia el tercer (jo anava el quart i m'esperava a la part superior de la pala), quan es va trencar la pala Sud, a m dreta de seva traada i uns 20 mentre per sobre d'on estaven ells. La placa de neu acumulada pel vent i d'uns 30 o 40 metres d'amplada, va descendir cap als companys, arrossegant pocs mentre el tercer, evitant-la per poc el primer i enxampant de ple al segon, que tot i veure-la venir i intentar reaccionar, va ser engolit per la neu i, tal com vam saber desprs, arrossegat ms de 80 metres i enfontsant-lo 1,5m.

En aquell instant, i un cop superat el primer xoc, dos dels companys que estvem en aquella pala vam dirigir-nos cap al punt on havem vist per darrer cop al company, mentre que el tercer es quedava a dalt i intentava trucar al 112. Els dos companys que havien anat per l'esquerra, havien presenciat la baixada de l'allau i van poder-se sumar a la localitzaci del company per la part baixa de l'allau, on havia quedat el dipsit de neu. Tots vam posar els arva en mode cerca i vam iniciar el protocol que, seguint les indicacions de l'arva i fent un zig zag, ens va dirigir amb prou eficcia cap al punt on detectava l'accidentat. Cal remarcar que la coordinaci en aquell primer instant va ser parcial, els dos de dalt per una banda i els dos de baix per l'altre, sense arribar a organitzar una localitzaci grupal. Dos d'ells es van treure els esqus i van veure rpidament que era un error, ja que la neu pols els arribava fins al pit. Amb relativa rapidesa (no ho tenim cronometrat, per potser serien uns 5 o 6 minuts) vam haver localitzat el punt ms proper amb l'arva i amb un parell de sondes vam tenir prou per afinar exactament el punt on podem trobar el company, que estava enterrat 1,5 m en vertical (1,20 m en perpendicular) i comenar a palejar des de la part de sota. Primer en forma de llana (un per davant, un per la dreta i un per l'esquerra) i desprs ms els tres en lnia. Vam localitzar primer de tot un bra i desprs un dels companys va desenterrar en direcci al cap, per descobrir com ms aviat millor les vies respiratries. El company enterrat estava inconscient, respirava amb forces dificultats (respiraci forada, contracci del diafragma...) i presentava clars smptomes dhipotrmia. Mentre ell li protegia la boca i el nas, bufant-li la neu que li podia quedar a la cara, la resta de companys vam seguir desenterrant la resta de cos. Un cop tret de la neu, vam estirar al company sobre una manta trmica. Vam canviar el seu polar xop per un tallavent, dos plumes i uns guants secs que duiem posats els altres. Vam estirar-lo sobre una manta trmica en posici de defensa i vam posar-li una manta trmica a sobre. A poc a poc i desprs de canviar-li la roba i estimular-li els msculs de braos i cames amb massatges va comenar a recuperar el color de la cara i a parlar-nos, primer balbucejant i poc desprs comenant construint frases amb coherncia. Li vam demanar que ens estrenys una m i desprs l'altra i vam comprovar, tamb preguntant-li, si tenia sensibilitat a les cames, el qual ens respongu afirmativament. Calculem que des del moment de l'allau fins a desenterrar-li al cap van passar aproximadament poc ms de 10 minuts i prcticament 20 fins que vam aconseguir tenir-lo completament fora.

Un cop localitzat, desenterrat i havent comenat a reanimar-lo, la nostra preocupaci va passar a ser la davisar al 112. En el punt de la vall on rem no tenem cobertura, ni tan sols del telfon d'emergncies. En un primer moment un dels companys va ser qui va comenar a baixar per avisar a emergncies per quan va arribar a l'alada de l'Estany Blau, ell mateix va adonar-se que era una imprudncia haver marxat sol i, cridant-nos des del fons de la vall, vam aconseguir comunicar-nos i jo vaig reunir-me amb ell per seguir avanant, amb les pells posades altre cop, fins all on pogussim trobar cobertura. En aquest punt, cal fer esment, el dia s'havia tapat molt, la visibilitat havia baixat considerablement i comenava a nevar. Finalment vam aconseguir contactar amb el 112, cap a les 13.40, quasi una hora i mitja desprs de produir-se l'allau. Un cop contactat amb el 112 i derivats amb els bombers de Lleida el dispositiu de rescat es va activar rpidament i en menys de 20 minuts l'helicpter ja estava recollint al company. En el moment en que s'acostava l'helicpter el temps s'havia obert, donant una petita treva a la nevada que s'havia iniciat cap a les 13 h i que ja no devia parar en tota la tarda i nit. Quan l'helicpter va arribar el company estava completament conscient, recuperat fsicament i dempeus, tot i que amb els msculs contrets i adolorits. El trasllat del company a Trvia en helicpter i posterior trasllat en ambulncia cap a Tremp es va fer sense ms complicacions i, de fet, el nostre company va ser donat d'alta, completament indemne, a mitja tarda. Pel que fa a la resta d'equip vam seguir baixant resseguint el riu i la pleta de Guerosos i posteriorment l'esps bosc que queda sobre el riu de Noarre fins a arribar a Noarre mateix. Arribvem al cotxe amb les darreres llums del dia, a les 18.45 h, exhaustos i sobretot, encara en estat de xoc.

M'agradaria remarcar que tot i que he intentat fer una descripci objectiva dels fets, que pot semblar en alguns moments fins i tot distant, i que durant la localitzaci i autorescat no vam perdre els nervis, la situaci va ser de mxima ansietat i no la desitjaria mai a ning.

De fet, he decidit fer aquest escrit per compartir amb pls i senyals una experincia de la qual pretenem, sobretot, extreure'n unes quantes llions de vida i de muntanya. Aquesta desagradable experincia, de la que per sort podem aprendre sense haver de lamentar cap catstrofe, ens ha de servir com a vacuna per evitar al mxim situacions accidentals com la viscuda i, sobretot, conscienciar-nos de per vida de la importncia de la preparaci, la prevenci i la precauci.

A tall de resum, algunes de les llions que ens han quedat d'aquesta experincia...

- Shaur dit mil cops, per lArva, la sonda i la pala poden salvar una vida. Cal dur-les sempre i, sobretot, saber-les utilitzar.
- La preparaci i la formaci sn vitals. Per evitar un accident i per saber com respondre en cas de patir-ne un. 4 dels 6 membres del grup havem fet formaci d'iniciat en l'esqu de muntanya i els altres dos haven fet una formaci d'inciaci a l'alpinisme. Tota formaci s poca i cal mantenir-se format permanentment: en tcnica, en nivologia, en primers auxilis.

- La preparaci prvia a la sortida pel que fa a coneixement del terreny. Portar tracks GPS pot ser un plus, per no pots jugar-ho tot a aquest carta. Cal una bona preparaci i planificaci de la sortida i del terreny.

- Tota prevenci s poca. Cal saber llegir els partes meteorolgics i els butlletins d'allau. I no noms saber-los llegit sin tamb interpretar. s igualment important fer un seguiment durant els dies previs a l'activitat, no noms el dia en s. Un perill de 3/5, i no noms el grau sin tot el que duia associat, hagus hagut de ser motiu suficient per desestimar la sortida al Certascan aquell cap de setmana.

- Igualment, la precauci davant dels possibles perills de l'activitat de muntanya. Ni les paraules d'un tercer ni unes condicions climtiques menys dolentes de les esperaven poden fer-te abaixar la gurdia.

- La importncia d'anar en grup a fer activitats d'aquestes caracterstiques i la transcendncia de no separar mai al grup. Tamb ens enduem la lli que cal sempre consensuar les decisions donant prioritat, sempre a l'opci ms conservadora. En el nostre cas, quan el company no veu clar fer cim i proposa comenar a baixar, hagus hagut de ser el que fes tot el grup.

- Tamb treiem una evident conclusi que no per prviament sabuda i apresa en lmbit teric, s menys important: cal mantenir distncies de seguretat entre el grup, tant en la pujada com en la baixada, aix com buscar punts de reuni segurs, durant la baixada.

- En cas de ruta, on no tens la possibilitat de baixar per on has pujat i et trobes en un terreny que no havies fet abans, bucar sempre el cam que suposo una opci ms conservadora.

B... doncs aquesta s la histria i sn algunes de les reflexions que ens fem i volem compartir i que estem oberts a parlar-ne, donar a conixer i sobretot, aprendre de l'experincia de tots aquells qui vulgueu donar-nos el vostre punt de vista.

 


Recreaci del recorregut i l'allau sobre Google Earthborrar

Recreaci del recorregut i l'allau sobre mapa topografic

Recreaci del recorregut i l'allau sobre mapa d'inclinacions
Autor: psunday6
 
  Comentaris:

autor:Ernest
16-02-18
autor:Montse Bacardit
13-02-18
autor:guille
13-02-18
autor:psunday6
13-02-18
autor:Montse
12-02-18
autor:Ernest
11-02-18
autor:Rizos Amat
11-02-18
autor:guille
10-02-18
autor:Pere Oller
10-02-18
autor:Miquel
09-02-18



No és pot reproduir la informació d'aquesta pàgina (texots i fotos) sense l'autorització dels autors o administrador de la web.
© www.esquidemuntanya.com contacte
2017 - 2018
Núria-Puigmal-Núria
18 de març
Centre Excursionista de Terrassa
54a Cursa UEC Bassiero
  25 de març
U.E.Catalunya Bcn
2a Esquella de la lluna
30 de març
C.Alpí Vall del Segadell i C.P.Queralbs-Núria
40 Travessa Ransol - La Serrera
1 d'Abril
Soldeu Esquí Club
9na Crono Era Pujada
1 d'abril - C.E.Aran

Moltes gràcies
5a CronoNúria
21 de gener
Unió Excurcionista Vic
Trace
Catalana

7 Gener
Les Angles
Cronoescalada
Vall de Boí

13 Gener
C.E.A.R
Sprint Vall de Boí
14 Gener
C.E.A.R
Vertical GrandValira Àliga
10 de febrer
Soldeu Esquí Club
Certescans
11 de febrer
Agrupació Científico-Excursionista de Mataró