ITINERARIS d'ESQUÍ DE MUNTANYA

www.esquidemuntanya.com >> Descripció itinerari

ITINERARI: Pointe Valletta
Cim	Pointe Valletta
Alçada	3387
Descripció	Pels amants dels llargs recorreguts i els grans espais. Sense masses dificultats. Excel•lents vistes dels entorns: Albaron, Charbonnell, Arbéron, Mont Blanc, etc.
Desnivell pos.	1400 m. (comptant la remuntada al coll d’Arbéron de la tornada). m.
Desnivell neg.	m.
Horari	Accés al refugi: 2.30 des de la carretera D-902. 1.30 des de l’aparcament d’estiu. 0.40 des d’Avérole i 0.20 des de Plan du Pré. Cim: 5-6 hores.
Punt Sortida	00
Descripció	L’accés al refugi no té pèrdua. Seguir, al principi carretera i al final pista, que mena al Plan du Pré. D’aquest pla, el refugi queda a sobre mateix. Sortim del refugi en direcció sud-est fent una diagonal, primer descendent i després ascendent, fins a la confluència del torrets d’Arnès i d’Oney (2235m). Seguidament enfilem l’ascens directe pel torrent d’Oney tot resseguint la base de la cresta de la Vallettaz pel vessant est fins al coll d’Arbéron (3022m). Podem evitar algun dels trams més drets i obligats del torrent si ho agafem per alguns dels lloms més suaus de la dreta (direcció de pujada). Concretament, el darrer tram estret i directe es pot evitar enfilant-se per uns lloms fins a la carena que ens separa de la vall del torrent d’Arnès (itinerari de la Pointe Marie), per seguir per llocs molt més amplis, suaus i amb millors vistes que el torrent encaixonat. Una vegada al coll, a l’est ens queda la gelera d’Arbéron i el cim del mateix nom (3554m), al sud la gelera del Baounet i les puntes de Lauses Noires i de la Valletta que fan frontera amb Itàlia. Traiem pells i fem un descens de 220m fins a la base de la gelera del Baounet (2800m). Tornem a posar les pells i remuntem la suau i llarga gelera fins al coll entre les dues puntes (3294m) on deixem els esquís. Per una carena molt fàcil arribem a la punta de la Valletta (3387m). Des del coll, també es pot accedir a la Punta de Lauses Noires (3373m) per la seva cresta més curta, però un xic més entretinguda. El retorn el fem pel mateix camí. Abans d’arribar a la confluència dels torrents d’Ory i d’Arnès, podem fer un flanqueig descendent vers l’oest per baixar al pla de Ravallon (2140m) on hi ha un pont per passar el torrent i remuntar fins al refugi. Hi ha una variant de descens pels torrents, primer de la Vallettaz i després de la Lombarde. D’aquesta manera ens estalviem la remuntada al coll d’Arbéron, però la innivació ha de ser bona ja que és obligat i, a més a més, cal saber per on passar. La resposta d’un muntanyenc francès sobre la possibilitat de fer aquest descens va ser clara: “La ressenya posa que és perillós, però no diu el per què, per tant és millor no anar-hi”.
On està:	Bessans, Haute Maurienne (França). Del poble de Bessans continuem per la D-902 fins a la Bessannaisse (gîte d’étape), on girem a l’esquerra per la carretera que s’endinsa a la vall d’Avérole. Segons la neu haurem de deixar el cotxe a la cruïlla (1737m) o al Plan du Pré (2077m) al final de la pista. A finals d’abril acostumen a netejar tota la pista i, malgrat el típic rètol de “sauf rivérans”, es passa per les cases de Vincedières (1840m) i Avérole (1990m) per arribar al Plan du Pré. D’aquí, amb els esquís als peus, pugem al refugi d’Avérole (2210m) que ens queda a sobre mateix.
DADES SOBRE LA NEU
Comentaris	Època: de febrer a maig. Vessant N. (Data excursió: 2 de maig de 2008)
DIFICULTATS
Pendent màx obligat:	25
Dificultat en roca	cap
ON PODEM DORMIR
Refugi d’Avérole del CAF de Lyon. Guardat de finals de març a mig maig i de finals de juny a principi de setembre. 88 places. A la primavera hi ha aigua corrent i dutxes, els guardes són l’Alexandra i el Sébastien. Telf.: (0)4 79 05 96 70 (ref.) / (0)4 79 05 37 86 (part.). Web: http://refuge.averole.free.fr Amables i bon menjar (croissants acabats de fer a les 5 del matí).
MATERIAL
Pala, arva, sonda, grampons piloet i material de gelera segons l’estat de la neu.
ON TROBAR MÉS INFORMACIÓ
Val Cenis 3634OT 1:25000 (IGN). 13-Mont-Cenis Ciamarella 1:25000 (A.S.F.) (IGN).
Autor:Miquel Noguera