Arbéron, Arvérole, Avérole, Arbarole… quin lio!! des del dia, ja fa anys, que vem fer l’Albaron, m’he liat amb aquests noms… Avui pretenc posar fi a aquest merder. Anem a fer l’Avérole!!
Des de Bonneval baixem cap a Bessans i poc abans d’arribar hi ha quatre cases que es diuen La Goulaz. Ens desviem cap a la carretera que puja al refugi d’Avérole.
La carretera asfaltada, de molt bon fer, s’acaba al poble del matrix nom però la pista continua poc més d’un quilòmetre.
El refugi, a aquesta època de l’any queda a 15’ del cotxe. Està situat a un llomet.
Sortim amb els esquís als peus fins al refugi, ens els traiem un curt tram, fins arribar al fons de vall, creuem el riu i ens els tornem a calçar.
A dalt dels cims es veu voleiar la neu però quan nosaltres hi arribarem s’aturarà com per art de màgia!
L’itinerari ressegueix un torrent de vegades encaixonat i pendent de vegades més ample i menys pendent fins anar a buscar el Col d’Arbéron.
D’aquest coll un flanquieg ens porta a l’aresta cimera. La farem tota amb crampons, encara que es pot apurar més amb esquís però… se m’ha trencat la puntera d’una fixació!!
Des del cim es distingeixen Mont Blanc, Gran Paradiso, Cerví, Mont Viso, Mont Rosa… i un llarg etzétera que es faria pesat… jejejej
Baixem a buscar els esquís i fem un “remiendu” a la fixació, cinta americana, esparadrap i brides… tot junt fa que pugui baixar fins al refugi perfectament (encara que demà tindré agulletes a la cama esquerra….).
Bona zona amb força alternatives d’itineraris. La nostra idea era quedar-nos dos dies aquí però…
Per cert… quan arribo al cotxe m’adono que hem fet l’Ouille d’ARBÉRON… no d’Avérole!! Brrrrr!!! No sé trobar cap cim que es digui Avérole, o sigui és un refugi i un poblet, però no cap cim!! Tants anys i el misteri ja està resolt!!