Pineto de Son (2664mts)
28-2-10
Sortim de les Planes de Son. comencem a caminar per la pista que per dins del bosc ressegueix la Riera del Tinter on trobem alguna placa de gel. Travessem algun torrent i el riu per un parell de passeres fent alguna que altra acrobàcia per no caure a l’aigua. La pista s’estreny i acaba sent un corriol que fent giragonses per dins del bosc va guanyant alçada fins arribar a Lo Clot Gran, una gran explanada sense arbres on hi trobem el desviament que condueix al refugi Plana de la Font. Nosaltres, anem en direcció contraria a buscar una pala que s’enfila decidida i ens fa salvar de cop el desnivell que hi ha fins al llom de la Serra de les Closes. L’avanç per la pala esdevé força feixuc doncs hi ha un bon gruix de neu amb una capa encrostrada i per sota fonda i humitejada. Finalment arribem al llom on convergim amb les traces de la gent que ve del refugi ,remuntem per la amplia pala que mena a una esplanada carenera anomenada amb molt encert Lo Planell. La meteorologia avui es totalment canviant i passem d’intervals de sol a intervals de boira en segons. Trobem una darrera pala gelada i muntem ganivetes per superar-la per arribar a un avant cim en el que la boira ens amaga el nostre objectiu final, el Pinetó. Traiem pells, muntem grampons tot seguint el cordal fins que ens hi arribem al cim del Pineto on gaudim d’unes vistes superlatives entre una boira que ens obre i ens tanca el paisatge com si d’una mena de passi de diapositives es tractés. Des d’on som , albirem les Agudes, Roques Blanques, els Encantats i amagada al darrera la solitària Vall de Cabanes. Fem les fotos de rigor, i retornem sobre les nostres passes a buscar els esquís i les motxilles que havíem deixat a l’avant cim. Pengem esquís a l’esquena i continuem amb grampons fent el descens de la primera pala caminant, doncs no volem sorpreses amb el glaç. En Lo Planell, fem la transició grampons – esquís i ja comencem a lliscar per una neu bastant acceptable per les expectatives que teníem arribant-nos fins el llom de la Serra de les Closes. Un cop allí decidim retornar resseguint les nostres traces per una neu cada com més i més innegociable que fa que ens fiquem les piles. Arribem a lo Clot gran i ens internem pel bosc on per sort nostre la neu està força be motiu pel qual avancem molt més ràpid del que podíem imaginar-nos només havent-nos de treure els esquís tan sols una vegada. Creuem la passera i retrobem la pista principal que resseguim amb esquís als peus fins pocs metres dels cotxes per a gaudiment dels presents.

Activitat realitzada per Bea, Neus, Josep, Alex i Daniel