Hola freeride,
Penso que la qüestió està en escollir (i encertar-la, que potser és el més difícil) la data més adequada; el que té de bo a la primavera, i més amb les temperatures que arrastràvem, és que saps que difícilment trobaràs una capa de glaç dalt el cim. Jo portava crampons però no els vaig haver de fer servir. Es podia arribar a peu (últims 100m) prou bé per la carena (no per la pala amb els esquís però). I el descens el vaig fer des del mateix cim. El Canigó l'havia fet des del vessant de Mirialles (2 vegades) i també el Tretzevents (2) i en cap d'aquestes ascensions vam haver de posar crampons. I respecte el mar, a mi particularment m'encanta el contrast de trobar-me amb esquís dalt del cim i poder veure el mar. I el massís del Canigó, si una cosa té també, gràcies en part a les dificultats de les aproximacions, és que tampoc és una rambla (diguem-ho així).

Deu n'hi do!
Realment el cim del Canigó és realment per motivats. L'any passat ho vaig intentar al novembre. La pista estava oberta i vam poder pujar en cotexe fins Cortalets. Però tot era una gran placa de neu dura durant toooot el dia. Vam arribar gairebé al cim, però grampons amunt grampons avall... vam passejar els trastos. El Canigó està "massa" a prop del mar.

deunido..

Genial!!! Cada sortida ha de ser diferent a l'anterior, si no quina rutina.

S'ha de reconèixer que la pujada amb la BTT i els esquís i les botes a l'esquena és dura (vaig haver de parar i pujar a peu algun moment perquè el mal de runyons era molt fort); però com es pot veure, després, en el descens, et permet baixar els 8 km (en aquest cas) en poc més de 30' (baixant, a més, es pot fer amb les botes d'esquí als peus). També penso que en sortides de 2 dies (per anar a cercar alguna refugi 'estratègic') pot anar bé i no haver de fer tant de desnivell en un sol dia (és clar que també, al fer nit, li hauràs d'afegir a la motxilla més equipatge).

M'agrada la combinació de la BTT amb esquis, bona idea.