Aviam...
l'altre vegade vam esta parlant de "superficie de lliscament". Em va sonar una mica extany però com que no soc un expert no vaig gosar dir res. Avui però, un altre cop llegint l'Alain Duclos (és un fiera), em trobo això:
NON : la notion de "plan de glissement" est complêtement obsolète. Une plaque peut coller sur un plan dur ; beaucoup moins sur une couche fragile. C'est donc toujours une rupture dans une couche fragile qui est à l'origine d'un départ de plaque (sauf pour les plaques de fond, reptations).
traduït: << la noció de superficie de lliscament ÉS COMPLETAMENT OBSOLETA (les majúscules son meves). Una placa pot enganzar-se sobre una placa dura; monlt menys sobre uan de fràgil. així, sempre és una fractura en una capa fràgil el que està a l'origen d'un allau de placa.
Aviam, la traducció és una mcia al meu rollo, per això poso l'original a dalt.
El que vull dir és que les referències a la superficie de lliscament em van sobtar perquè, pel que jo he entès, el qeu fa que es doni un allau de placa no sera la superfície de sota, sobre el que llisca, sino la superfície que es trenca per falta de cohesió interna. Pot estar amagada, però no importa tant el que hi hagi a sota, sino les relacions en la mateixa capa de neu.
M'he explixat? Algun desacord? Ei, el que exposo son dubtes, no rectificions. I crec que dels debats tot+s aprenem, això és el principal.
Apa, ja direu i merci per avançat.
Resposta 1
gautxu ®
23-01-14
per cert, eld ebat és a
http://www.skitour.fr/forum/read_124622_22.html
Resposta 2
marc f ®
23-01-14
Més que superfície de lliscament volia fer referència a la definició d'allau de lliscament que podem trobar al web del Centre de Lauegi d'Aran ( al menú Grup -> Situacions d'allau )
Copio quin tipus d'allau tenim en funció de la neu. (accediu al web, val la pena, per veure-ho tot complert)
Neu recent: Després de nevades significatives la neu triga un temps a estabilitzar-se. Aquesta neu nova pot desencadenar-se en forma d’allau de placa o de sortida puntual.
Neu ventada: El vent és l’arquitecte de les allaus de placa, en ser el que forma les plaques de vent.
Neu vella: A vegades dins del mantell de neu es desenvolupen i conserven capes febles, susceptibles de fracturar-se per una sobrecàrrega i causar una allau de placa. Aquestes inestabilitats potencials es poden mantenir setmanes.
Neu humida al llarg del dia: L’aigua provinent de la fusió debilita el mantell de neu i pot causar allaus de neu humida. Aquestes normalment es desencadenen de forma natural, però de vegades són provocades per muntanyencs.
Neu humida per pluja: L’aigua provinent de la fusió debilita el mantell de neu i pot causar allaus de neu humida. Aquestes normalment es desencadenen de forma natural, però de vegades són provocades per muntanyencs.
Lliscaments: Les allaus de lliscament són un subtipus d’allaus de fons, i ocorren quan tot el gruix del mantell llisca ràpidament pendent avall. Es produeixen tant en neu seca com humida, però sempre en terreny molt llis, amb poca rugositat. Es desencadenen de manera espontània, molt rarament pel pas d’una persona.
Favorable: Algunes vegades, no moltes, la situació és tan favorable que no hi ha cap problema destacar. Sovint això es produeix quan després d’un període de fusió les temperatures tornen a baixar i la fusió superficial de la neu no és suficient per provocar allaus.
Resposta 3
gautxu ®
23-01-14
Hola Marc, merci per ser-hi, em va de pura mare.
sí, ja ho dius: "l'aigua + l'herba fa de superficie de lliscament", en el fons es tracta d'un allaus de fons... o com puntualitzes "subtipus d’allaus de fons", cosa que puc intentar imaginar --però no hi arribo per coneixement (vull dir que em caldria que algú m'ho aclarís ben bé).
l'Edunz (consti que respecto més la seva opinió que la meva pròpia) deia:
"llavors hi ha possibilitat de 'patinar' de la placa de vent sobre la capa de sucre, o es 'desmorona' tot i avall... com diu el Marc, provocant llavors un allau de lliscament que si no vaig errat els anomenaven de fons en el sentit que s'enduia fins la superfície del sòl"
La questió és aquesta doncs: la capa de neu sucre sembla que genera una capa dèbil però NO una superficie de lliscament. Aquest punt és el que vull aclarir(-me): No és que una capa llisqui sobre la capa de neu sucre, sino que aquesta es trenca.
El que pregunto és el mateix que l'Edunz, sobre al idea de "patinar" que ell mateix posa entre cometes. Doncs jo diria que no llisca, sino que es desmorona. Es trenca per la inestabilitat interna de la placa però no perquè la inestabilitat ENTRE plaques, com si una de sota faci de superfícia de lliscament. No sé si m'explico gaire.
Resposta 4
edunz ®
24-01-14
Clavat Gautxu, jo anava per on ho comentes.
també es podria parla d'allaus de "gravetat" que inclouria allaus naturals de neu recent, allaus de neu humida per desprendiment de cornises, allaus de fons -o lliscament com sembla que s'anomenen me´s ara- sobre vessant herboesa)
i "allaus de dinàmica interna" que serien els de placa per trencament de capes dèibls, de lliscament per escolament d'aigua de pluja i contacte entre el sòl i la neu, ..)
L'altra dia esquiavem sobre 20-30cm de neu nova però sense trobar cap capa dèbil a sota amb la neu vella... teníem la sensació d'anar segurs però, fins on podíem patir un allau de "gravetat"! al cap de pocs dies hi havia aquest allau a la Fontblanca: https://twitter.com/jepollorens/status/425681216348901376
de placa per trencament de capa dèbil? de neu recent que es mobilitza perquè s'humidifica i no se n'aguanta el pes? Si coneixeu el lloc, a la banda dreta del riu (SO-N) es conserva la neu ben seca
En tot cas, fins ara tot el que he vist quan es parla de capes dèbils aquestes fan referència a gruixos petits, 00-2cm?, .. per això em costa conceptualment associar un pam o més de neu sucre a una càpa dèbil entre plaques .. i veig més un desprendiment de neu tipus "desmoronament" que no al que és habitual amb plaques
bé, seguirem observant!