Havent fet un 4000 el primer dia avui teníem ganes de descansar i per tant decidim anar a veure un coll de pas proper al refugi, el Coll de Monêtier.
Començem a pujar tard, a quarts de nou. La pujada va per ombra i ens anem amagant del sol; la neu no està excessivament dura i la temperatura és alteta. Quan arribem a la part més dreta de l’itinerari el sol ja ens escalfa, millor dit, ens apreta i la neu es transforma.
L’últim tram es fa sense esquís, sembla una zona poc transitable però un cop t’hi poses hi ha un pas molt net. El coll és bonic per què queda encaixat entre un monolit de roca i un cim rocós també. Quan treus el cap es veu una vall que no sembla massa esquiable, però s’hi veuen traçes d’esquí tant de pujada com de baixada que vénen del Dôme de Monêtier, cim molt factible després de fer un petit descens i una remuntada de 200 metres, però no curta.
L’excursió ha valgut la pena, són 800 metres ben triats.
La neu és dura quan no hi toca el sol però així que ens ha tocat el sol s’ha transformat molt ràpidament.