Dissabte 11, dues persones, a primera hora del matí, a l'estació de
Queralbs dubtant de si agafar o no el cremallera, motiu: el fort vent
que fa a Queralbs, què farà a dalt el Noucreus? l'estació
d'esquí de Núria està tancada pel vent. Finalment,
ens decidim a intertar-ho. A Núria el vent segueix tant o més
fort, trucada al refugi d'Ull de Ter (que ja teniem reservat)
avisant que intentarem la travessa però sense masses garanties,
en cas de tirar enrera ja tornarem a trucar. Coincidim amb dos
esquiadors de Girona que també es decideixen per anar cap al Noucreus.

La pujada la fem sota un fort vent del Nord amb un cel sense ni un
núvol, però a 15 graus sota zero! (sort del Gore). Sota el Noucreus sembla
que la cosa millora, el vent afluixa una mica i a dalt del cim,
malgrat els -15 és pot suportar bastant bé, almenys el vent
no tomba. No som els únics: hi ha un grup que ha pujat
a peu i una parell d'esquiadors que ve d'Ull de Ter.

Decidim continuar. Les carenes que es poden veure des del
Noucreus estan totalment ventades i pràcticament netes de neu.
La Coma de l'Embut fins dalt del Puigmal està perfectament nevada.
Anem amb els esquís a l'esquena fin al coll de Tirapits (de
tant en tant hi ha alguna clapa de neu). El descens del coll de
Tirapits i ascens al coll de la Marrana està totalment nevat,
neu dura i transformada (neu vella de les primeres nevades) i
neu ventada endurida o encrostada.

La baixada del coll de la Marrana fins a les pistes d'esquí
amb la mateixa neu dura o ventada, però tot força nevat. Les carenes,
però, molt netes, el Bartiments només té neu a la part central
de la pala, el pic de la Dona i tota la carena ben nets, la pujada a
la portella a l'E. (ara no recordo el nom) del cim només té neu al fons.

A les quatre de la tarda arribem al refugi d'Ull de Ter, -10 graus
a l'exterior i +6 a l'interior! Passem la resta
de la tarda, fins a l'hora de sopar, entretinguts en baixar des
del peu de les canals del Gra de Fajol fins quasi el parquing
de la part baixa de l'estació a un escalador amb una possible
fractura de tibia i peroné (per cert, el guarda del refugi no
sabia ni el telèfon de bombers!). Amb una parella d'esquís, una
pala, algun bastó d'esquí i uns quants cordinos vàrem improvisar
una camilla que va aguantar perfectament fins que vàrem trobar
els bombers que pujaven. De veritat, l'invent del prospecte
de la casa Ortovox va funcionar! De totes maneres, cal dir que el ferit
va col.laborar molt pel fet de no queixar-se gaire.

Diumenge 12, a les vuit del matí sortim en direcció del coll de Marrana,
la temperatura segueix baixa: -12, però no fa gaire vent i ni un
núvol. La baixada cap al refugi Manelic o de Coma de Vaca per la vall
del Freser totalment nevada i amb el mateix tipus de neu del dia anterior.
Al refugi ens toca el sol i la temperatura ambient comença a canviar. La
pujada per la vall de Coma de Vaca la fem pel marge esquerre
amb una tempertaura molt agradable +5, sense vent i amb neu dura i
un xic escassa fins a Coma de Vaca, l'altre marge hi és molt més abundant.
El coll del Torreneules es veu amb algunes cornises. El darrer tram del coll
de Carança l'acabem pujant a peu per una tartera, tot i que es
podria arribar a dalt amb els esquís als peus per unes estretes clapes
de neu dura. A dalt del coll tornem a trobar la duresa del
vent del Nord, meny que el dia anterior, però passem del +5
de la vall a els -10 graus de la carena fins al Noucreus.

El descens del Noucreus fins a Núria el fem amb el mateix tipus
de neu. El marge dret de la vall hi ha bàsicament neu dura molt
transformada que, gràcies als relleus suaus ens permet baixar
ràpidament i sense treballar massa. El descens de la pala del
Noucreus és amb neu ventada i crostada i cal treballar un xic
més, així com el marge esquerre de la vall.

En resum, una agradable travessa de la qual, el dissabte a les
vuit del matí, no en donàvem ni cinc cèntims. Perdoneu la llargada
de la piada, però m'enrollo molt fàcilment.