Dissabte ens deseganxem dels llençols a una hora vertiginosa i cap a Andorra, ens espera el Pic de la Serrera! Aquest bonic itinerari comença amb un tram de pista fins la borda de Sorteny, després travessa un bosquet, s’enfila fins una coma on hi ha una cabaneta i anant cap al fons ja es descobreix la pala… la veiem davant i sembla que ja hi siguem, però es fa llarga, sobretot perquè la neu té una consistència molt variable que dificulta força l’ascens... a dalt som una colla, segueix fent un solet deliciós i es veu tot! Per baixar cal buscar la neu més esquiable, uf!, relliscar en plaques de neu gelada i “arrebossar-se” en neu tova tot és u, i al final, passeig per neu pols dins el bosc...mmm!
L’endemà, pinten bastos: plou, està tot tapat de boira i ve més de gust tornar al sac que una altra cosa, però tot i això travessem les pistes de Grau Roig en direcció al Montmalús. El vent és desagradable, només un moment s’arriba a veure el sol com un miratge, però no dura gens. Pugem bé per l'esquerra d'on s'ha vist el cim i mentre intentem superar l’últim tram sense treure’ns els esquís (és bastant dret, amb rocs i petites cornises, però amb ganivetes es pot fer) veiem -i sobretot sentim, quina escandalera!- altres grups que es perden en la boira sota nostre... De baixada la neu està boníssima! La pala primera amb prudència i després... a xal.lar! no veiem gaire el relleu ni els companys, però s’esquia de fàbula, què bé que hem sortit del cotxe!