Uf!! per on començo? doncs hem agafat el cotxe i ens hem enfilat per la pista nevada que surt des del poble d'Escunhau. Quan el cotxe ha dit prou (1350m) canviat rodes per pellofes i... amunt fent drecera pels tallaboscos. En arribar a l'entrada de la vall... fotos, fotos, fotos... moltes fotos! és ben bonic. Hi ha un parell de bores, una d'elles molt ben arreglada com a refugi lliure. Des d'aquí hem anat cap al fons de la vall fins a trobar una altra bordeta. Allí ens hem desviat a l'esquerra seguint el marge d'un barranc i el cim queda a l'esquerra.

És una ascenció molt bonica, solitària, i força fàcil. PERÒ!!! ALERTA AMB EL RISC D'UNA PLACA DE VENT a la pala final, cal anar seguint el llom esquerra i EVITAR posar-se al mig de la pala ja que és neu ventada sobre una placa de gel. ÉS MOLT INESTABLE! només de mirar-ho ja s'esquerdava amenaçant!!!

El descens l'hem fet pel mateix itinerari, però hi ha la bona opció de baixar per les antigues pistes de la Tuca o per la canal ampla que hem vist a la pujada.