A nosaltres l'elevat risc d'allaus ens ha fet canviar els plans, i a l'igual que el nostre amic Miquel, ens ha dut cap a la Cerdanya. Sabent que a les parts altes el vent havia castigat molt, hem pensat que el Puigmal, fet des del vessant Francès ens deixaria gaudir de la neu per la seva petita vall que s'enfila entre els dos Puigmals, el clàssic i el de Lló. Bon dia i bastant de vent, aquest vent que et fa pensar que bé que s'està al bar davant d'un tè ben calentó. Ens trobem dos cursets d'esquí de muntanya (entre molta altra gent), i això ens fa pensar que els cursets s'haurien de fer a la primavera per això de les condicions atmosfèriques més agradables, però ells estaven allà amb totes les ganes necessàries per aprendre i disfrutar com nosaltres la quasi fantàstica neu de baixada. La pala que baixa del coll estava dura, però no gelada, ni encrostada, ni res de res, i ens va permetre disfrutar-la molt. Ja endinsats en la vall, els traus de neu dura es barrejaven amb trosos d'acumulacions a causa del vent, (d'aquí treu la neu, i allà la posa) i s'havia de vigilar una mica per no tenir un ensurt. En definitiva, un ràpid descens ja que el vent ens empenyia cap avall, i és que bufava fort!