Ha estat dur pero com sempre val la pena.
Sortin el dissapte a les 10 del matí d'Espot hem començat a pujar cap al llac de St Maurici.
La neu era un pel toba i s'enganxava als esquis dificultant els passos i fen encara més dur el recorregut. El paisatge es admirable. Després de dos dies nevant amb molta intensitat fins i tot els Encantats no semblen els mateixos.
Despres de unes set hores obrint via per arribar al nostre objectiu ha arribat l'hora de la veritat. Una pujada FORTA i SUSTINGUDA ens porta fins al Refugi d'Amitges lloc on passarem nit. La porta del refugi lliure estava totalment coberta de neu i amb l'ajud d'una pala vam poder foradar fins accedir a l'interior.
La nit ha estat freda pero amb l'estufa de propà que hi ha al refugi vam poder superar els -11 graus tot i que a dins del refugi només vam poder pujar a 2 graus.
Al matí per agafar empenta per la vaixada, que millor que pujar fins el Coll de Ratera. El paisatje desde allà a dalt ens mostra tota la Vall D'Aran recoberta de neu.
Amb les pells de foca tretes comença el descens fins Espot. Hi ha troços que s'ha de remar bastant ja que la neu del fons de la vall està toba.
Ha estat una experiencia dura pero increible.
A veure quina serà la propera!!!

Cordada Rafamans 8 i 9 de febrer de 2003
Visca els diables de Corbera "Penya del Corb"!!!