Dissabte a migdia, deixem els cotxes a Quanca, ens calcem els esquís i amb les motxilles ben carregades ens dirigim refugi bivac (2280m). Comencem per la pista, que escurcem fent drecera pel bosquet, després un parell de pletes i uns trams amb neu pesada que a més pugen i baixen, finalment el pendent del Clot de l'Escala i una mica més ja s'albira la caseta metàl.lica. Vista fantàstica al capvespre: Certascan, Pic de Mariola, Mont-roig, Ventolau i tot ben blanc... nit estelada que anirà empitjorant.
Diumenge no massa convençuts obrim traça cap al Mont-roig, travessant l'estany que queda sota el refugi i anant a enfilar-nos darrera uns ressalts rocosos cap al cim amagat en les boires... tot i que bufa un vent fortíssim aconseguim arribar a la punta S i baixar fins que calma una mica. El descens en general es fa difícil per la gran quantitat de neu, però els pendents fins arribar al refugi permeten unes bones baixades... i després d'un bon tiberi tornem a carregar els armaris i enfilem el camí de retorn, d'allò més entretingut pel pes de la neu i els nombrosos obstacles... amb paciència i alguna que altra ratllada es pot arribar al cotxe amb esquís. I a part de la neu, s'ha fos (una mica) el mite del Mont-roig...