El dia s'aixeca tard i ennuvolat. Decideixo anar a fer una volta per la vall de Campcardós, a fer una ullada per possibles sortides.

Surto de Porta i passo pel camí que ressegueix la vall i abans d'arribar al refugi (a mig camí, més o menys) veig unes traces d'esquí molt noves que s'enfilen pel bosc que queda a mà esquerra.

Per aquelles coses de la vida decideixo 'emmerdar-m'hi'... algú s'ha matat de valent obrint aquella traça, perquè hi ha un gruix de neu espectacular i la traça gira continuament entre els arbres. Cada esquí pesa una tona i m'haig de parar continuament a picar les fustes perquè caigui un pa de neu de cada esquí.

Arribant a dalt de la pala, veig els 'herois' que han obert traça; una parella de catalans del nord (ho descobriré després) que ja estan arribant al cim del Puigpedrós.

Ens creuem a uns trescents metres del cim i comenten el que els ha costat obrir la traça!

Jo segueixo amunt, però a pocs metres del cim, els núvols van realment ràpid i no els veig fins que ja els tinc a sobre (la muntanya me'ls tapa) i, a més, no es veu absolutament ningú, de manera que decideixo fer mitja volta.

Baixada espectacular de neu pols!