El Kirguistan?
On es? Be, doncs el Kirguistan es un pais del que anteriorment fou la CCCP. Per entendre'ns fa frontera a l'est amb Xina i a l'oest amb l'Uzbekistan. Es un petit pais pero tot es muntanya!
L'estiu passat vaig venir-hi per primer cop i em sembla per a l'alpinisme i , mes, per esqui de muntanya, que es el que mes m'agrada un lloc amb moltes possibilitats i molta tranquilitat.
Torno el mes d'octubre, i sol, i aixo que es a l'antiga Russia! El mes de desembre fou magnific (nomes a la plana, a uns 800 metres), doncs els nubols baixos no deixaren neu mes amunt, pero la fred arreu era bastant forta ( alguns dies de -12 de maxima a la ciutat). El fet es que amb els esquis de muntanya que vaig portar de Catalunya van fer el servei inicial de esqui de fons per Bishkek (capital del Kirguistan) tot esperant la suficient neu a la muntanya de debo. I arriba, pero no fins el febrer!
He fet varies sortides "tot solet" (aqui ni Deu fa esqui de muntanya), i basicament tres han estat sense mal temps o altres imprevistos. La primera fou a principis de gener aprofitant el bon temps i la nova neu que va caure. Vam anar a la estacio d'esqui de Norus (40 min de Bishkek) i alla em vaig definir un cim que em sembla atractiu i poc arriscat. Neu n'hi havia pero sense ser correctament assentada, i l'ascens ( uns 1.300 metres) fou tan sols dur pel fet d'obrir trasa tota la estona per neu mes o menys fonda. En resum, un descens de nassos nomes deslluit per un tram d'arbustos alts que em feren fer unes ziga-zagues considerables.
Segona ascensio, la vaig realitzar ja al febrer, amb molta i poca neu, cap a la zona de Kaska-Suu ( 45 min. de Bishkek). M'explico, des de baix es veien zones amb molta i gens de neu, i a on n'hi havia, N'HI HAVIA! Vaig definir-me una direccio i pujant per una pista forestal vaig decidir trencar per una vall i anar a pujar un cim amb pales intenressants. Tot plegat un emmerdada per neu verge increiblement tova i fonda, es a dir, una matada i mitja volta sense, ni molt menys, arribar a l'apreciat cim!
Tercera, i de moment ultima, esquiada. Aquesta fou tambe a Norus pero aquest cop cap a una direccio nova. Un cop vaig haver remuntat la pista d'esqui i em veie obligat a obrir trassa de nou, Deu meu! En resum dire que avansava fent curtes parades per agafar aire, treure el pa de neu de sota les foques i amb els pals obrir forat per treure els esquis de les profunditats i aixi poder prosseguir. El cim que primerament vaig mentalitzar-me a fer el vaig descartar al veure el panorama ( molta mes neu que a la ultima ascencio) i vaig trencar per una vall amb pendents no molt fortes pero maques. Tot plegat, que amb la pendent i el toll de neu i tot sol obrint trassa se'm feu el viacrucis, doncs trassa, trassa que diguem, jo ho assimilaria mes a "obrir trinxera"! En aquesta ocasio no vaig voler recular sense fer cim i vaig "trinxerar" fins un cim secundari, doncs el principal un cop alla se'm va fer gran! ( que obri trinxera el papa de Roma!!!) i vaig efectuar el descens. Haig d'admetre que no vaig veure els esquis en cap moment, i que si no hagues estat per que hi havia algun que altre arbre, els col.. se m'haurien reduit a dues panses, doncs ja en l'ascens al meu pas la pendent es trencava en blocs, amb un cruixir del tot preocupant. Aixi i tot el descens fou bo, per bona pendent ( uns 1.000 metres), doncs la neu era hiperabundant pero tovissima.
Pensareu que fer esqui de muntanya per aquest pais de la ma de Deu sol es una mica arriscat. Be, a Catalunya ho feia i aqui, de diferent manera, tambe ho faig. De totes maneres quin esquiador de muntanya no es veu captivat i totalment atret per un munt de muntanyes" verges" , de 3.000 i fins a 4.000 i mes metres, a on a l'hivern ( ni en general a l'estiu ) ningu hi posa el peu, i encara menys les taules! No puc penjar mapes doncs no n'hi ha, pero be, en veritat es molt bonic, i salvatge com poques parts al nostre estimat Pirineu, i perque no! Qui no ha volgut mai ascendir cims a on potser no hi han ascendit mes que quatre gats, o ningu, si es que et poses a pensar amb el formiguer que presenta l'Aneto ( i la trassa-autopista per pujar-hi). Visca la aventura! Tornare a escriure!