El dimarts i despres d'un cansat viatge nomes hem d'arribar al refugi des Bouquetins des d'Arolla. Son uns 1000 metres de desnivell, aixo si sense gairebe fer cap volta maria.
El dimecres 14 ens llevem d'hora pero hem d'esperar a que s'esvaeixi la boira. Sortim a les nou i decidim fer al previst; coll Collon, Mont Braoule, descens a la vall Valpelline i remontar fins el refugi d'Aosta, sera llarg. La primera pujada es fa be amb ganivetes i un cop al cim, no!!, encara es mes lluny i hem de fer una llarga aresta fins un collet i el veritable Mont Braoule. Es tard pero decidim baixar a Italia per un descens trepidant fins als 2400 metres on s'acaba la neu, la resta a peu fins a enllaçar amb el cami d'estiu del refugi d'Aosta. Una hora mes a peu i a les set de la tarda hi arribem endinsats en una forta nevada i molt fred.
El dijous 15 toca fer el cim esperat de la travessa, la Dent d'Herens. Ens llevem a quarts de cinc, encara cansats, i comencem a remuntar la glacera poc a poc. Fa molt fred, sembla ple hivern, la neu no es transforma i els passos mes drets de la glacera els fem amb crampons. Despres d'unes cinc hores de pujada som al peu de la Dent d'Herens, decidim pero no pujar-hi ja que el termometre marca -11 graus i s'ha girat un fort vent glacial. Ens quedaria pero una pala de neu i la sortida a l'aresta, uns 200 metres que som conscients que no podem fer en aquestes condicions. Tot i aixo no baixarem de buit i farem l'espatlla d'Herens, esquiable fins el mateix cim. Abrigats fins les ungles iniciem el descens vora la una de la tarda, evidentment la neu es dura i no s'ha transformat. Al refugi ben d'hora i a recuperar-nos que dema continuarem.
El divendres no fa tant fred, nomes -6 graus. Sortim a les set del refugi i ja ens posem els crampons directament per pujar el coll de la Division, quin coll!!, les primeres rampes arriben als 40 graus i el tram final es una grimpada d'uns cent metres per un terreny molt descompost i força perillos. Aixo si, el coll ens deixa a la mateixa gelera de Tsa Tsan i al peu de la Tete Valpelline. Doncs be anem al primer cim de la jornada, hi arribem amb els esquis als peus i la visio de la Dent d'Herens i del Cervi es espectacular. Del cim un curt descens fins el coll Valpelline per renuntar al segon cim de la jornada, la Tete Blanche, ja en terrent suis. Es descens en direccio al refugi Bertol ens gratifica amb una bona neu pols, no hi arribem i ens desviem al coll de les dents de Bertol. Un cop al coll no podem deixar escapar la Dent de Bertol, el tercer cim de la jornada i tambe esquiable fins a la fita. El descens es trepidant fins a la vall d'Arolla on hem deixat el cotxe, son les sis de la tarda i ja hem acabat.