Son les vuit del mati, hem dormit al pla de Besurta i ens disposem a fer la volta al massís de la Maladeta. Tot una clàssica.
Comencem a peu i ens calcem els esquís sota del refugi de la Renclusa. Poc a poc guanyem alçada per la vall de Paderna. La caloreta es va transformant en cada cop mes fred i vent. Vora les onze ja ens trobem al coll superior d’Alba i sense pensar-ho dues vegades decidim que esmorzarem al llac de Creguenya. Primer neu dura i cada cop mes transformada fins el llac. El descens es força obligat i s’ha de parar compte en no quedar penjat a la muralla que tanca el llac, el pas es troba ben a la dreta i no es veu fins que no s’hi es al mateix damunt.
Després d’un breu refrigeri, s’ha de pujar el segon coll de la jornada. El coll d’Araguells. Des del llac sembla una paret, però a mida que t’hi poses es suavitza força i es deixa pujar. Una llarguissima diagonal sense cap volta maria ens deixa al coll.
Es poc mes de migdia i ja veiem clarament el que ens resta. Dues opcions per al descens; treure pells i baixar fins el llac de Corones o be sense treure-les davallar uns metres i iniciar un flanqueig per sota mateix de la cresta de Creguenya. El grup es divideix i totes dues opcions son bones.
Ens retrobem al peu de la canal Estasen, es veu ventada i amb restes de neu nova. Ens calcem els crampons i poc a poc la remuntem, la neu es bona i estable tot i que no para de caure neu i glaç que arranca el vent de la carena.
Una escletxa a la cornisa dona pas a l’aresta. Fa vent i fred i la neu no s’ha transformat, en mixt fins el cim on hi arribem vora les tres de la tarda.
El pas de Mahoma i avall que fa fred. Ja a l’alçada del coll de Corones es nota mes caloreta!!. El descens fantàstic fins el pla d’Aigualluts on ja ens descalçarem els esquís definitivament.
Apa, poc mes de les quatre de la tarda i ja tornem a ser al cotxe. Una jornada ben aprofitada amb companyia de la Claudia, en Marc, en Xavi i en Sergi.
I no hem trobat a ningú. Qui diu que hi ha sempre tanta gent a l’Aneto?