Arribem a l’aparcament de la pista que porta cap a la borda de Sorteny. Com podeu imaginar no hi ha ni Deu
Ens enfilem per la pista que ens du fins la mateixa borda. A partir d’aquí ve el tram fes fastigosillo i entretingut de la sortida. (trossos sense neu, arrels, pedres etc.) un pic hem passat aquest “calvari” ens dirigim a un tub força estret i dret que queda a la dreta segons remuntem de la Borda. Quan arribem dalt del tub ja tenim força + clar el camí ha seguir per arribar dalt del cim. Seguim decidits fins l’avantcim. A partir d’aquí comença un tram força delicat a causa de l’estat de la neu (força dura). Desprès de molt cantejar i suar ja som dalt de la Serrera. Evidentment teníem que haver fet servir les ganivetes o els grampons.

Neu molt variable: crosta, pols, humida (ja ho diuen ha d’haver-hi de tot a la vinya...). Dia amb molt de sol i fred. No ens podem queixar per un inici de temporada.

Aquesta sortida la dediquem molt especialment a l'amic Roger

Albert Fanes i Miquel Abad