Sortim dissabte, ja cap a migdia, des del pàrquing "La Peülla" de Baquèira (a uns 1900m), abans d'arribar dalt del port de la Bonaigua des de la banda d'Àneu.
Comencem amb un flanqueig llarguíssim i un pèl empipador que ens duu a les portes de la vall de Gerber, travessant les restes d'algunes allaus caigudes fa dies i ara ben regelades, amb un dia totalment primaveral, assoleiat i lluent.
Fem la pujada fins al refugi Mataró (unes 3h), deixant l'Estanyola de Gerber, (nevada però amb esquerdes importants), a mà esquerra; avançant per un pas estretot fins a l'Estany de Gerber, travessant aquest pel mig i prenent el torrent del fons, cap al circ superior de Gerber, des d'on ja es veu la caseta metàl.lica de color taronja, enmig dels cims rocallosos i imponents que l'envolten.
Ja a lloc i descarregats de les pesades motxilles, gaudim d'una tarda excel.lent i del viratge cap a una magnífica nit estelada, des d'aquest mirador privilegiat, silenciós i solitari.
L'endemà de matí, amb neu dura i ganivetes posades, ens dirigim cap al "Coll del llac glaçat" (ben trobat el nom!). D'aquí girem una mica al sud i seguim progressant encara una mica, fins a mig camí del coll d'Amitges, on abandonem els esquís i ens calcem els grampons, ja que hi ha una capa de gel gairebé contínua, que encara que és prima i amb neu tova a sota, fa perillar l'estabilitat.
Des del coll, la vista que s'obre cap al sud ja és magnífica, però quan ens enfilem per la carena a l'esquerra fins el Pic d'Amitges, encara més: Bassiero, els Encantats, Monestero, Peguera, Subenuix, Ratera, Tuc de Saboredo (a la dreta del coll, també a "tiro de pedra"), més al lluny Besiberris, Maladetes, i molts més, tota la Vall d'Aran i l'alt Pallars... i amb un dia radiant!
La baixada de retorn al refugi és gustosa, ens cal pujar el turonet amb els esquís a l'esquena per recollir-hi alguns "trastos de pernocta" que hi hem deixat, un bon dinar al solet i, altre cop ben carregats, enfilem la vall avall... deixant enrera aquest paradís amagat.
Per arribar al cotxe l'estat de la neu ja és més variable, cal fer algunes remuntades i, un cop sortint de la vall, vigilar de no perdre massa alçada per poder arribar esquiant fins el pàrquing, si no volem haver de fer alguns tombs amunt per carretera.