Pels qui no ho hagueu fet, us aconsello moltíssim la volta als Refugis del Parc d´Aigüestortes que vàrem fer aquets 4 dies, un servidor i el Manel Orbay. La ruta difereix força del que la majoria de la gent fa. Una ruta cinc estrelles!!!!! Sensacional!!!!!!!! Condicions meteorològiques primaverals, molt bon temps. Neu primavera, molt transformada a mig matí. Poca neu en cotes baixes i molta en cotes altes. Els dos únics punts on ens hem de treure els esquisos per manca de neu són a l´arribada a la Vall de Sant Nicolau, baixant del Coll de Contraig i tot just sortint del Mallafré. Disculpeu l´extensió del missatge, però crec que val molt la pena fer la volta d´aquesta manera.
Dijous 18: Sortim del Mallafré amb esquisos a l´esquena fins a fer un parell de llaçades per la pista que va a Amitges. La deixem a l´esquerra i pugem amb esquisos als peus fins el Port de Sant Maurici (anomenat Coll de la Coma de l´Abeller en el Mapa de l´ICC). Pugem al Bassiero i baixem pel Coll de Bassiero (ull viu!!!! la neu acostuma a estar dura i és força dret). Arribem al Ref. Mataró, pugem al Coll del Llac Glaçat i baixem al refugi de Saboredo.
Divendres 19: Ref. Saboredo-Coll de Sendrosa-Refugi Colomers-Coll de Caldes-Ascensió al Montardo-Coll de Oelhacrestada-Ref. Restanca. Cap problema, tot amb esquisos els peus. Neu de putíssssima mare.
Dissabte 20: Ref.Restanca-pujada al Coll de Monges (entre el Tumeneja i el Tuc de les Monges) amb esquís als peus. Baixada fins al Ventosa (el descens més obligat de la ruta, uns 40 graus a la sortida, però la neu és molt bona i es fa molt bé). Pujada al Coll de Contraig (els últims 50 metres amb esquisos a coll. Baixem fins al refugi de la Centraleta, els últims 150 metres de desnivell dels quals els fem sense esquís. Remuntem fins al refugi del Llong.
Diumenge 21: És sens dubte la jornada més llarga. Ref. Llong-Collada de Dellui-remades i més remades fins a la Colomina-Coll de Saburó-Refugi Josep Maria Blanc (de fet, no cal arribar-hi, ens podem calçar les pells a l´Estany de la Coveta). Pujada al Coll de la Valleta Seca (molt poc evident i difícil de trobar si no es coneix). Baixem des del mateix coll amb esquisos (força dret!!!!) fent els últims trams ben enganxats a la paret oest dels Encantats. Arribada al Mallafré.
Brutal!!!!!!!!!!!!!!!