Ens havíem proposat descobrir Ordesa d'hivern i l'ascensió al Marboré en 2 etapes és una opció molt recomanable...

Arribem en cotxe fins al Collado Arenas, per una pista que remunta des del poble de Nerín, ben perdut amunt d'Añisclo. En aquest punt ja és tot ben blanc (hi ha unes pistes d'esquí nòrdic que ara ja estan tancades), només carreguem els esquís 10 minutets fins que la neu és contínua.

Amb les 3 Sorores de teló de fons (tot un espectacle), fem la suau pujada fins el Collado Gordo –fa honor al seu nom!- des d'on ja anirà apareixent a baix la vall d'Ordesa amb tota la seva grandesa.

La quantitat i inestabilitat del mantell obliguen a no "jugar-se el tipo" i a passar per dalt la Serra de la Custòdia, amunt! fins a més 2400m, pujant i baixant ben bé pel fil de la carena fins arribar al punt més alt (2.519m, unes 2,5h), des d'on ja treiem pells i descendim fins a Góriz. La neu és molt pesada per la calorada i hem de remar l'ultim tros (tot i que el pendent en sí, si s'escull bé el traçat, gairebé ho faria factible "de baixada"). Tarda deliciosa prenent el sol i gaudint de les vistes vora el refugi, ben poblat de gent.

Diumenge matinem (el que ens deixa el guarda, esmorzar 2/4 de 7) i sortim cap al Marboré. Pujada forta amb neu gelada i ganivetes, primer tendint a l'E per superar els ressalts de sobre el refugi, després al N en direcció al coll del Cilindro, quina "mole"! i a uns 2.800 girem a l'esquerra (NW, zona de blocs) per vorejar-lo sota la seva gran paret: és la Faja Roya. Després del flanqueig, les pales d'atac al cim, van apareixent els Pics de la Cascada i al fons el Marboré, al qual ens anem acostant... abans de l'últim pendent, la vista ja és d'allò més increïble: darrera el collet es veu al fons el petit poble de Gavarnie, a l'esquerra la línia cap a la Brecha i el Taillón, a la dreta l'imponent Cilindro...

Dalt al cim bufa fort, però el panorama no ens deixa sentir gaire el fred...fa un dia genial i es veu TOT! són vora les 11, així que la neu encara aguanta i gaudim d'una baixada de somni, com ja ens havien augurat... quins pendents! i quina neu!... en un tres i no res som al refugi, on recollim els bàrtols, mengem una mica al solet, que ara ja apreta de valent i tornem a posar pells per enfilar-nos a la Serra Custòdia, ja de tornada... xof, xof, entremig de la gran suada, encara podem admirar tot aquest panorama, carenem fins l'altra punta i ens deixem lliscar fins el pla, on la neu va fonent a marxes forçades...