A les 7 del matí ja començava a pujar des del pàrquing de Vallter a 1.900 metres. D'aquest punt cap amunt, és increible encara com aguanta la neu. Arribat al coll de la Marrana (2.515 m.) he tret pells i he baixat per la vall del Freser, amb la primera intenció de fer el Balandrau. La baixada ha estat boníssima, amb neu dura, pero no gelada, i cap avall ja un pel tova. Al final el tema del Balandrau ha quedat anulat, doncs a uns 2.100 metres, de neu ja no n´hi ha, i el rotllo era baixar amb esquís a coll, i després de tornada altre cop. Així doncs, sense treure esquís he remuntat de nou la vall de Freser fins sota el Bastiments, des d'on m'he dirigit al pic Freser. El tros final de l'ascensió l'he feta amb esquís a l'esquena, per la inclinació forta i la neu ja força tova. A dalt (2.723 m.), hi he arribat a peu deixant els esquís un pel més avall. Les vistes des del cim, de tot el Pirineu oriental, encara molt nevat a partir d'uns 2.000 metres. El descens per la pala sud, molt dret al principi, ajaguent-se a mesurar que perdia alçada, i tot amb neu tova, encara no gaire fonda, molt bé! Llavors, posar pells de nou a la "feixa" (2.400 m), que porta al coll de la Marrana amb un flanqueig de pujada suau. Un tercer cop treure pells, i cap avall `que fa baixada! Tot plegat, ens unes 4 hores ja torno a ser al pàrking. I encara queda neu per alguns dies...