El 26 davallada al túnel de Montblanc des de Grands Mulets. A l’aparcament no sabem on anar, i gràcies la conversa amb uns italians que ens trobem ens decidim.

Travessem el túnel amb el cotxe camí de Valsevaranche i a la tarda enfilem el camí d’estiu del Refugi Vittorio Emanuelle, de 745 mts de desnivell amb els esquís a l’esquena, tafanejats per simpàtics exemplars de Íbex alpins.

A l’endemà en poc menys de 2h 30’ fem aquest bonic cim sense compromís, comparable a la normal del nostre Aneto. Fins i tot te una petita aresta, comparable al pas de Mahoma. Aquí si que trobem molta més gent que al Montblanc.

La neu però no és pols sinó dura i primavera.

Un cop arribats al refugi prèvia bona birra, enfilem els 150 metres que ens separem d’un coll per fer la davallada pel fons del Vallon Seira, tot travessant les glaceres, “Ghiacciaio”, di Moncorvé, Monciair i del Gran Estret, flanquejant per de sota dels cims del Ciarforón i de la Becca de Monciair. Assenyalar el gran risc d’allaus en fer el 1er flanqueig de davallada (marcat amb una bandera vermella). La neu molt tova i inestable, però es deixava fer.

Davallem esquiant fins a 80 mts de desnivell del cotxe, a Pont de Valsevaranche.

Desnivell 1er dia 745mts, 2on +1600 i -2355 (2275 amb esquís).

veure fotografies
Activitat i Fotos Xavier Tarré i Gil d’Asprer.