... se m'oblidava piar !!! Que sino en Miquelet m'atonyina !!
Vam pujar el dia 5 des de Pont (Valsavaranche - Vall d'Aosta) fins al Refugi Vittorio Emanuele (l'hivernal, amb llenya i mantes) carregats com mules per passar-hi 3 nits: duiem 3 Kg. de carn, 3 Kg. de carbó, 5 litres de vi (peleón), mongetes, enciams, tomàquets, fruita, espècies (alguna herbeta també) i en definitiva tot el necessari per fer esquí de muntanya quan fa fred. Evidentment també ARVA, pales i sondes (bé, sondes no tots, però quasi).
El dia 6 la meteo donava bo... res més fals ! Vam anar pujant cap al Gran Paradiso fins a 3.700m on el vent i la neu ens van dir que prou. Aquell vespre, això sí, sofregit, carnaca de la bona i mongetes. QUIN TIBERI !
L'endemà sortim no massa d'hora per veure què tal i el dia poc a poc es va obrint i podem fer el cim de La Tresenta (3.608m) o hi arribem eufòrics, estat que passa a l'exaltació pel descens i sobretot al travessar amb vent fort d'esquena i talment com si naveguéssim tot el plateau glaciar de Moncorvè (entre La Tresenta i el Ciarforon): sensació brutal !
El dia 8 toca tornar, però per no desfer el camí de pujada (poc esquiable) tornem remuntant fins a sota el Ciarforon, passant per sota es pales de la Becca di Monciair fins a la glacera de Grand Etret i descens per la Vall fins a Pont, que tret de l'inici, es trobava en males condicions per poca neu i se'ns fa llarg i pesat. S'ha de dir que vam estar ben sols els 4 dies i vàrem gaudir molt del fred, la neu i l'alta muntantya.
Jordi i Pere del DOM, Albert, Alec i Roger (Mataró)
Miquel (Sant Sadurní d'Anoia)
Jordi (Torelló)
PD: el Jordi i el Pere, de fet no són de Mataró però com que hi treballen ho són 1/2. (És mataroní qui viu i treballa a Mataró)