efectivament la temporada a Ull de Ter està tocant fons. i mai millor dit si tenim en compte l'estat de la neu de la pala del Bastiments.
volíem anar cap a l'Infern, però en veure la neu que no hi ha, des del coll de la Marrana, ens resignem a tornar a pujar el Bastiments.
amb uns quants enllaços herbívors, a la seva part baixa, refem obstinadament la traça de pujada que amb la mateixa obstinació destrossen els que baixen. poc més poden fer per a esquiar amb un mínim de dignitat.
arribats al cim, enmig del segon diumenge esplèndid seguit, i entre mig d'esquiadors, raquetaires, i caminadors, veiem la magnífica i solitària pala del Bacivers que ens demana a crits que gaudim del seu aïllament.
esquís a l'esquena carenegem fins l'esmentat cim i el descendim amb desbordant satisfacció.
caminem un altre cop per travessar l'Esquena d'Ase del Bastiments i, novament i definitiva, tornem a esquiar, cap a les pistes de Vallter, i per la del Xalet fins el cotxe.
l'Occidental ens espera. el Pirineu, és clar.