El dijous ens arribem cap a la zona del Neouvielle. Tot i les tanques que teòricament diuen que el pas de la carretera cap a Cap de Long està tancat (no és per res, però tothom tira amunt, famílies de cap de setmana incloses) arribem fins a la cota 1650 on acampem. L'endemà hem d'arribar primer (uns 3km) al llac d'Oredon (amb els esquís a l'esquena) i d'aquí a Cap de Long (uns 4km i escaig més (ja amb els esquís als peus). Dues hores per arribar a Cap de Long. Voregem la presa sense gaire més dificultats (neu primavera) i cap amunt al Pic de Campbiel. Bona neu durant tota l'ascensió. Quan arribem a dalt anem sentint diferents allaus de les zones més empinades de totes les muntanyes que ens voregen. L'itinerari que hem fet no presenta massa risc d'allaus (que a més ja han baixat) però tot plegat no deixa d'impressionar. Del Pic de Campbieil anem fins l'Estaragne i una vegada arribat a aquest, baixem per la vall del mateix nom fins a buscar la carretera de Cap de Long a Oredon (amb aquest descens ens estalviem tornar a vorejar la presa de Cap de Long). Una vegada a Ordeon, tornem a pujar a buscar el refugi del llac d'Aubert (300 metres + de desnivell i 2 hores).Total, uns 2100 metres de desnivell i més de 12 hores en dansa.