El Pic Blanc és el germà petit del Gran Tuc de Colomers. Té unes vistes increïbles. Hem passat la nit a l’alberg Era Garona (preu/qualitat OK). Deixem el cotxe després de l’aparcament dels Banys de Tredós, quan la pista és tallada per un allau procedent dels contraforts de l’esquerra Els esquis en els posem dos-cents metres abans d’arribar al sencer que s’agafa per anar al refugi Colomers. El refugi és tancat per reformes. El sol llueix a tot el circ de Colomers. Progressem amb el esquís i travessem tot el circ de Colomers per la coma que fan els estanys, encara glaçats: Mort, Garguils i Estanyets del Port , en direcció al Tuc del Podu. Una vegada situats a la part alta de la coma de l´estany de Podu fem un flanqueig i anem a la dreta a buscar l´aresta del Pic Blanc. Deixem els esquis i continuem la pujada amb grampons, piolets i bastons per un terreny mixta de roca i neu. De sobte ens trobem a una aresta de neu molt afilada. Sols els senyal de haver passat un animal abans, l´il-lusió de fer cim i l´empenta d´en Pedro decidim passar-hi amb molta cura. Una vegada superat, superem un asperó de roques i neu i seguidament sortim a la pala de neu que ens porta directa a la part més alta del Pic Blanc. Quin goig de cim !
La baixada amb neu primavera la fem per l´altre vessant passant pel coll d´Eth Podu i en direcció nord-est passant per tots els estanys: Obago, Redó, Llong. Una jornada molt alpina.
Excursió realitzada per: Ursula Wuilius, Pedro Alonso, Jaume Aguadé i Lluís Roca


Comentaris fotografies:
foto 1:Aresta del cim
foto 2:Camí al cim
veure fotos