Divendres 3 de Juny. Després de quasi 4 hores de viatje, arribem al parking del Lac de Cap Long(2.161mts) cap a les 11 de la nit.
La temperatura és de 12º, i el cel net net, encara que a la part baixa de la vall, hi ha una boira molt densa.
No hi ha ningú més.
Jalem una mica, i a fer vivac tots 3, Enric, Kimix i en Mitx.
Cap a les 00, emergència!!! Cauen unes gotes, i hem de muntar la tenda. Cap problems.
A les 0530, comencem la sortida.
Algun petit núvol cap l'Oest. El pantà molt sec. I molt molt poca neu; el que ens porta a deixar els esquís al cotxe.
Comencem creuant el llac, per la vessant sud, arran del llac; no pel camí que puja.
La neu està bé, encara que no molt dura. Hi ha algun pas difícil de passar entre la roca, però arribem al final del llac.
Tots els cims de l'Oest, es veuen tapats, i, com diu en Kimix, sembla que entra marron.
Fins ara, quasi no em guanyat alçada, però ara comença la festa.
Seguim la vall, en direcció sud, i al cap d'una estona, comencem a guanyar alçada. Parem una estoneta, a jalar un xic.
Evaluem el temps, que no millora, i decidim seguir.
Arribem a un punt, on es veu, o millor dit, s'intueix el glaciar del Pays Bache.
La visibilitat no és molt bona, de fet, amb la boira, no es veu res a dalt, i com que no veiem el coll per on atacar, decidim fer la cresta que tenim a la nostra dreta, i intentar arribar al cim.
La neu manté la seva duresa, i anem pujant. Al cap d'una estona, s'acaba la neu, i comença la cresta. Arribats en aquest punt, ens posem l'arnés i el casc. Fa vent, i molta boira, però seguim.
Anem fent cresta, i arribem a un coll, on per continuar, hi han dos pilars, que, almenys a mi, me'ls posen per corbata. Vull pensar que és l'aspecte fantasmagòric de tot allò, amb vent, i veient com passen els núvols...
Total, que decidim rapelar (2 ràpels), i buscar per la glacera el camí.
Per la glacera, trobem un lloc, que sembla que és la ruta. La boira comença a aixecar-se.
Iniciem la pujada, i comencem a grimpar per la roca.
Arribo a un lloc, on no ho veig gaire clar, i li demano a en Kimix el seu parer. Pensa com jo, que aquesta via és bastant fotuda.
Conclusió: tornem a baixar, fem una mica més de glacera cap a l'Oest, i tornem a pujar, fins que, al final, arribem a la cresta que uneix el Pic Long, amb el Pic Badet.
Des d'aquí, fem el lateral oest de la cresta, amb neu prou dura, i, finalment, una grimpadeta més tranquila fins al cim, el Pic Long 3.192mts!!!
Són les 1130!!
6 hores, i la satisfacció BRUTAL, de haver fet una pujada molt i molt treballada.
No vull semblar raro, però, un cop al cim, l'emoció m'arrenca alguna llàgrima!!!
Àixó no té preu!!
La vista, genial. Una mica de boira, però lluny!!
Mirem la ruta que hem fet, i ens adonem, que el Pic Maubic, 3.058, on ens em posat l'equip d'escalada, tb ha caigut!!
Ara, jalem una mica més, i tornem.
Enlloc de baixar per on hem pujat, ens desviem una mica abans, i rapelem (2 rapels). I resulta, que en aquest descens, veiem la ruta que abans no haviem pogut pujar. Evidenment, algun dia tornarem, i haurem de pujar per aquí!!
La tornada, molt bé, encara que llarga.
Ens trobem a una colla, i ens parlem en francès!!
Desprès resulta que parlen espanyol, i riem!!
I, per si no fós prou, són catalans!!! jajaja
Al arribar al llac, tornem pel camí, que passa més amunt del llac.
La veritat, és que aquest camí, es fa molt pesat, peró, finalment, arribem al cotxe 3 hores després d'haver fet el cim.

Per si us interessa, dir-vos que, passat el llac, encara heu de caminar uns 20-30 minuts, per poder posar-vos els esquís.

Bé, amics, fins a la propera!!

Comentaris fotografies:
foto 1:quim-mitx al cim
foto 2:enric rapelant de tornada
veure fotos