Primera hora del mati i ja estem a –10º en l’aparcament del Pla de Beret, menys mal que contra tot pronòstic fa sol i no bufa el vent. Ens equipem i comencem l’ascensió esquís als peus com aquell qui diu des del cotxe mateix. Ens encigalem una mica per una coma resseguint el rierol que si be no es veu es deixa sentir, i fent unes quantes cabrioles per evitar els rocs i els matolls que no han quedat colgats per la neu, sortim per l’embut on trobem una neu pols endurida.
Remuntem la pala que va al cim que a mida que va guanyant alçada es torna mes redreçada. A mitja pala hi manca neu i queda força vegetació al descobert, però només es tracta d’un curt tram en el que no cal ni descalçar-se els esquís.
Ja fa estona que veiem el cim coronat per el remuntador i decidim evitar-lo ho quedant-nos en un cimet secundari proper en la mateixa carena per tal de no "espatllar" la foto. S’acosta mal temps per el sud i el cel comença a tapar-se ràpidament, cal no entretenir-se massa i començar a pensar en el descens.
Ens preparem per la baixada. Tot i que escassa, la neu esta de conya i comencem la baixada paral·lelament a la nostra traça de pujada fins arribar a l’embut.
Resseguim per sobre el rierol fins on ens es possible mentre sentim cruixir la capa de glaç sota nostre i evitant de ficar-nos mes dins de la coma, seguim el descens en paral·lel a ella fins gairebé arribar a l’aparcament on arribem fins al cotxe amb els esquís posats ,sota una fina nevada. Lluny queda ja aquell dia solejat del matí a primera hora.