Des de tres cents metres de sota Cuello Arenas doncs encara no han netejat la pista que puja des de Nerín.
Carenegem a la dreta fins el Mondoto. D'aquest cim davallada per neu pols verge fins la vora del penya-segat d'Añisclo. Voregem tota la seva riba amb vistes expectaculars de les valls d'Escuaín i Añisclo fins trobar el Barranco de Pardina.
Reseguim aquest últim fins el Plano de Tripals. Trobem una pala verge a l'esquerra de Cuello Arenas (on d'altres anys munten un arrosegador portàtil), que no dubtem en pujar per davallar novament fins a Cuello Arenas.
D'aquest coll pujada al Mondicieto (el cim que te una antena telefònica a l'Oest de Cuello Gordo).
Si no fos per que hem de tornar de nou als cotxes mereixeria una bona esquiada fins ben a prop de Fanlo. Llàstima no haver-lo previst abans.
Nota: Trobo prou innivació per fer cims inèdits altres anys. Fins i tot trobo esquiable el Tozal de Guara. També la Pala Montinier (per Tella), i cims propers d'Escuaín al nord de Castillo Mayor.