L'alta vall de Cardós poques vegades decepciona, i menys quan la manca de neu assola altres valls pirinenques.
L'últim dia de l'any auguraven mal temps i nevades però per sort es van endarrerir una mica deixant fer alguna coseta durant el dia.
Aproximació per la pista de Pleta Palomera- font de la Costa (ben gelada i nevada) foquejant amb continuïtat fins al final on l'esplèndida pala del cap del Port marca l'inici del desnivell fort.
Unes diagonals per superar-la mentre el dia va fent ullades de sol, nuvols, sense vent i amb una calma pròpia de l'indret, allunyat d'aglomeracions i bullicis. Pel port de Tavascan vol entrar el mal temps però el vent càlid de Catalunya ho impedeix.
Un cop es travessa l'estany Xic pel bell mig i es veu més enllà l'estany del cap del Port, s'inicia un flanqueig ascendent cap a l'esquerra en direcció oest - voltant sota el Roc de l'estany Xic- cap Roca Espana i Pic de Mariola amb vistes cap al Ventolau.
L'estany de Mariola, impassible i solitàri em rep amb un dia molt encapotat, alguna volva de neu s'escapa i és hora de donar per acabada l'excursió, fora pells i en suau descens fins al cap del port. Des d'aqui, la magnifica pala en condicions de neu humida però superficial em regala un descens frenètic per oblidar les rascades als esquis que hem patit després que la neu que va caure a finals de novembre hagués desaparescut!
El primer d'any ens dóna la benvinguda amb 10 cm de neu nova!
Amunt sempre amunt!