Cap de setmana anticiclònic com mai. Surto de Terrassa, divendres vespre, amb la il·lusió de poder arribar fins a Banhs de Tredòs - on he quedat amb un parell de companys- per dormir-hi. Les nostres expectatives es veuen truncades en trobar la carretera colgada de neu quasi des de Salardú... ni amb cadenes!
Aixi doncs dissabte ben d'hora sortim de la cota 1300, això si, foquejant!
L'objectiu és alt, però sobretot lluny, molt lluny. La carretera és trepitjada per les motos de neu cosa que fa que l'avenç sigui còmode fins a la palanca de la Montanheta, des d'aqui el camí ben fressat pels raquetistes i algunes traces d'esquís ens porten cap a l'estany de la Lòssa just per sota la presa i el refugi de Colomèrs. No hi arribem, girem vers l'est per accedir al collet Cloto des del qual es perden uns metres deixant a l'esquerra l'estany del mateix nom per seguir cap al Llong i Obago, ambdós coberts de neu pols sense compactar i amb la curiosa sensació de clavar els pals sobre el gel..
Deixem la ruta que va cap al port de Ràtera mentres les traces desapareixen, aixi que toca fer relleus per obrir en neu fonda cap a la barrera que formen la carena Ràtera-Bergús-Gran Tuc i accedir tot travessant els estanys de Ràtera i l'estany del cap de Colomèrs de Dalt, des d'aqui s'ens dibuixa el portell de Colomèrs, pas estret el qual ens hem de descalçar els esquis els últims 20 m. Un llarg flanqueig per la carena i unes llaçades per arribar a un segon coll que dóna cap al vessant oest i ja tenim el cim a tocar, unes ultimes diagonals ens permeten arribar dalt del Gran Tuc amb els esquis calçats.
Des del cim la vista és impressionant, és veu absolutament tot, des del Puigmal fins al Neouvielle, sense vent i a sobre en Vicenç ens pagarà les birres per haver-li obert tota la traça: què més es pot demanar?
Marxem ràpid del cim perquè és tard i la baixada no és gens ràpida; hem d'anar buscant la línia de màxim pendent per no remar massa, tot i que és inevitable haver-se de tornar a posar les pells per accedir al collet Cloto. Des d'aqui ja només ens queda arribar a la pista que en lleuger descens ens durà primer a Banhs i després ja més ràpid gairebé fins a Salardú.
En total ens han sortit més de 1600 m de desnivell i molts quilòmetres, molts!.

Vicenç, Ferran i Quim