La neu comença just al costat del cotxe, ja hi ha algun cotxe francès i en van arribant més. Seguim primer la pista i després el camí que, per dintre el bosc, ens porta a la cabana deth Pontet, aquí el paissatge s'obre. Seguim pujant, seguint els indicadors de fusta en aranès i castellà (??), per una neu amb una capa gruixuda de crosta gelada que no deixarem fins dalt el cim (la pluja de dies anteriors sobre la neu ha fet de les seves).

Al port, parada general a fer un mos, fa bastant vent i ningú es decideix a pujar al cim. Finalment, decidim deixar els esquís al coll i pujar a peu, llavors tothom al darrera i de la mateixa manera (!!). Una vista magnífica! un dia excel·lent sense ni un núvol.

El descens d'allò més "emocionant" lliscant sense massa control (els cantells dels esquís no estaven en les millors condicions) per sobre de la dura i gruixuda crostra de gel que si la trencaves et quedaves clavat! Suposo que totes les vessants nord de la Val d'Aran deuen estar igual.

Quatre de Terrassa: Marga, Òscar, Josep Lluís i Miquel