Arribem dissabte amb cotxe fins quasi el final de la pista ( 1480m) i calcem els esquís a pocs metres. Deixem els trastos a l’espartana cabana de Saleras (1580m, 20 minuts des del cotxe) i anem a fer una excursió exploratòria amb els esquís. La via normal de l’Aspe es presenta força estabilitzada (ha acusat molt poc l’efecte de la recent llevantada) i amb una bona quantitat de neu en la totalitat del recorregut, però uns esquiadors que en venen es queixen de la qualitat de neu (massa dura ens diuen). Durant la tarda constatem que la qualitat de la neu millora força a mesura que avança el dia. Decidim així retardar l’hora de sortida de l’endemà.

Sortirem l'endemà de la cabana (+1ºC durant la nit) a les 10’30 amb un matí radiant i enfilem la via normal de l’Aspe. L’evident pas estret inicial es deixava pujar amb ganivetes però potser era més ràpid superar-lo amb els grampons (utilitzarem les dos opcions)
Més amunt el pendent es suavitza i progressem còmodament amb ganivetes sobre neu un xic dureta. El dia esdevé fred però el sol el fa molt agradable.
Arribats una mica més amunt del ‘paso de la garganta de Aspe’ la neu s’endureix de debò . Deixem els esquís a la cota 2480m i afrontem la part final amb grampons (veiem uns pocs esquiadors baixar la pala del precim amb bastant dificultat (S3 expo).
En total invertim 4 relaxades hores fins el cim (2645m)

Baixada: Condicions ideals de neu primavera en la totalitat del desnivell (lleugera capa superficial de neu transformada sobre una base sòlida.
Emprarem la tècnica de gir curt i la de flanqueig a la part superior. Gir ràpid carving a les amplies pales intermèdies (S2) i una sèrie de còmodes girs curts durant el tram superior al pas estret i en el mateix pas estret (S3).

En resum, una ascensió amb gran encant.

Rosa i Xavier