Arribem a Porté-Puymorens al voltant de les onze. El dia es radiant sense vent i sense núvols. Ens calcem els esquís a les onze, l'hora dels bons esquiadors. Des de l’aparcament es divisa l’itinerari i el cim perfectament. Sortim des de el pàrking superior de la estació des de la cota 1930 en paral·lel a la pista blava fent una diagonal fins arribar a la cabana abandonada de la mina.
Desprès d’una bona estona, hem sortit a la gran carena que ens porta directament al cim ja lluny del bullici de l’estació. La neu tot i l’hora es excel·lent, solta i amb aspecte de sal grossa.
El penúltim bony ens deixa just sota la pala somital que puja força redreçada. En unes quantes llaçades arribem al collat que hi ha a la dreta just 50 mts sota el cim i intentem arribar amb esquís als peus fins dalt de tot, però el sentit comú s’imposa i a escassos 15 metres, plantem els esquís ,ja que encara que abundant la neu es molt inestable així que continuem a peu, esfondrant-nos fins els genolls. Arribada al cim. Paga la pena pujar fins aquí dalt només per les vistes del Font Negre, Pedrons, Fontfreda ,Carlit i de la Coma d’Or.
La baixada només puc dir que ha estat genial, la neu encara es troba en molt bon estat, tant que tot i l’hora que es encara ens hem près la llicencia de forçar la baixada per entre la barrera rocallosa que queda sobre la vella cabana de la mina.
Des de la cabana, arribar al cotxe es un passeig., ja que tot i la poca pendent que hi ha podem baixar en paral·lel a la pista blava sense remar ni un sol cop.

-I aixó es tot...............Bona traça!!!!!