voltant per la Colomina

estimulat per les infos de l’esquidemuntanya.com me’n vaig cap a la Colomina. ara fa temps que no hi pujo a l’hivern i com que sembla que hi ha tanta neu...
però coi!!, pujant en cotxe cap a la Presa de Sallent 1760m l’encís es va desfent, com la neu aquests dies passats, suposo.
es veu molta pedra nua, podré pujar el Pígolo amb esquís?
la carretera és neta, però els marges no, i per aparcar cal fer mans i mànigues per a no quedar-se clavat.
bé, la canal del Pígolo té neu. és poc més de l’una del migdia; fa una calor d’autèntica primavera. quan arribo a dalt ja arrossego uns bons pans de neu. apa, a rascar i encerar les pells. si ho hagués fet a casa...
vaig cap a l’Estany Gento 1985m per sota dels túnels, tot i que encara m’enfilo a l’últim i el passo per dins.
després del telefèric segueixo la traça que baixa i s’enfila pel camí d’estiu –el GR-, justet de neu a la zona de les baranes; i més amunt cal fer algun pas per damunt de pedres.
arribo a la Colomina 2395m, faig els tràmits, i me’n vaig a fer un tomet per a omplir una mica el rellotge fins l’hora de sopar.
m’encigalo per les Pales de Colomina, fent cross country pel mig del pedregam fins que puc baixar a la coma i pujar a un collet a 2641m, des d’on inicio el descens fins a sobre mateix de l’Estany de Mar. el vorejo fins la presa i torno a travessar l’ Estany de Colomina fins el refu.
sopo amb un madrileny que fa set anys que viu a l’Aran. ell en castellà i jo en català encetem una conversa, de muntanya és clar, en què m’explica que fa de guia, que és fotògraf, i que està fent la Pallars-Aran. bé, ell en diu “la Carros”. tant costa dir les coses pel seu nom?
una esplèndida lluna plena il•lumina, entre els núvols, les muntanyes del voltant i les de Filià, més nevades.
mentre el grup mixt de St. Feliu de Codines –esquís i raquetes- acaba d’esmorzar, jo poso les pells i em preparo per sortir. fa un ventet torracollons.
el madrileny ja deu volar.
jo, més tranquil•let, creu-ho l’Estany de la Colomina i la cua del Frescau, i em dirigeixo cap al Colladó 2736m on faig el darrer tram a peu per la dreta canal que hi puja.
em torno a posar els esquís i buscant els passos entre els rocs arribo al Pic de Mainera 2905m.
excepcional panoràmica del Pirineu fins allà on arriba la vista.
el Sol ha transformat, per a la meva sort, la inclinada pala sud-est del cim i la podré baixar sense complicacions fins el Gran Clot de Mainera 2450m, aquí torno a posar pells per a remuntar fins la Collada de la Coma d’Espós 2641m.
ara ja només em queda baixar cap a la Coma d’Espós i, amb tendència a l’esquerra, anar a buscar la Canal del Pígolo, que està feta un nyap de tantes traces de pujar i baixar. serà el descens més marrà de tots, amb diferència.
amb tota la dignitat que puc arribo a la Presa de Sallent.

dedicada a en Mitx, en Títel, i en Dani Fa.

11 i 12 de febrer, 2006
Colomina, Pic de Mainera.
Ramon G. Aymamí