L'objectiu de la sortida era fer el Mauberne.
Sortida dissabte nit fins ,i després de dormir a la furgo, iniciem la sortida a les 0830.
Dia esplèndit, sense cap núvol.
Al cap de 15 minuts, sembla que ens anem cap al pla de Beret, i corregim l'error. Agafem la pista bona fins a le Bordes de Lana. Veiem la senyal del parking, i després, no camí!!
Total, tirem pel dret i no ho veiem clar, però avancem fins arribar a un tallat, On no es pot seguir. Per més inri, la pista que haviem d'haver agafat queda molt a la dreta i molt molt amunt.
No es pot seguir???
A sac pac, ens juguem el físic en un pas delicat, molt, i desgrimpem després.
Un cop abaix, recuperem alçada fins la pista, uns 100mts, i et voilà!!
Dues hores, que de ben segur, per la pista, no arriba a l'hora i mitja.
2 errors en el que portem de dia!!!
Ara sí, anem fent i fent fins arribar a una cabana, i girem cap al nord-est, direcció l'estany.
Un silenci....
Una neu....
I tot verge.
El sol apreta, portem prop de 5 hores, i per fer el Mauberne...
Sembla una gesta massa forta per l'hora, l'estat físic.
Canviem l'objectiu, i anem fins a un coll que queda aprop.
Un cop arribo, és com obrir una finestra, i veure de cop tot el pirineu...
La sensació m'arriba.
Sento una emoció profunda.
Ploro. Sí, ploro de felicitat.
I penso en la parella que no només no entén aquesta sensació, sino que no li agrada que hi vagis. Quina crueltat!!!

Un cop al coll, pensem: HEM DE FER CIM!!!
I ataquem el que hi ha al costat.
No haurem arribat fins aquí, sense que caigui cap cim!!
I anem per ell.
Després, resulta que es diu Eth Morret. Doncs molt bé.
Després de les fotos de rigor, tornada aquest cop pel camí correcte, en una horeta i poc, i cap a casa, que ja toca després de quasi 7 hores fent feina.
Aquest Mauberne caurà.

I per acabar, m'agradaria dedicar aquesta piada-sortida:
A totes les persones que quan nosaltres anem a viure, i sentir les muntanyes, es queden esperant-nos.
Nosaltres ho necessitem, i elles ho comprenen.