Arribem al santuari de Nuria en el segon tren ja que el primer, que anava ple com un ou, s’ens ha escapat davant dels nassos. Fa un dia anticiclònic fantàstic, però això si, amb un fred que pela. No perdem temps ,ens calcem els esquís i comencem a remar. Anem a cercar el Torrent de Noucreus i ens fiquem en una bona encigalada al començar a remuntar el camí per l’altra banda de el torrent.
Desfem el camí fet i anem a trobar el correcte. Aquest es força evident ja que comença en una pista minada de petjades de raquetes. Superem la pista que travessa el bosc ràpidament per tal de recuperar el temps perdut amb el tren i la encigalada i sortim a una gran olla on tenim en front el Pic de Noufonts.
Agafem direcció NE cap a la Coma del Noucreus. Mirem de guanyar alçada per el costat esquerre, però la neu que es força glaçada ens obliga a anar per el fons de la coma.
Continuem fins al fons de la coma, on sota la pala, hem parat a menjar alguna cosa. Muntem ganivetes i enfilem la pala pel mig, només ens queden 200 mts de desnivell.
A mitja pala la neu es tant glaçada (tot l’hora i la seva orientació) que ens veiem obligats a acabar-la un troç a força de grampons.
Una estona mes i sortim a la Portella de Noucreus i fem el cim de la Fossa del Gegant.
Aquí bufa un vent fred que literalment s’enduu els esquís, cal anar amb cura d’on es deixen. La panoràmica que tenim es de luxe, El Pic de l’Infern i del Circ de Carançá........ Com que el vent es força desagradable fem un parell de fotos i baixem ràpidament cap a la portella, on quedem mes arrecerats.
El descens sense cap novetat per la divertida coma del Noucreus desfent el camí de pujada.
Quant hem sortit del bosc, el nostre tren era ja a l’estació a punt de marxar.........-Ah, no!!!!! Un altre cop no!!! Així que sense tant sols ni pensarnos’ho hem arribat a la mateixa andana de l’estació esquiant. El temps de treuren’s els esquís i saltar dins del tren i tancar-se les portes, ha estat com un obrir i tancar d’ulls.
-Bona traça!!!!!