apurant aquest troç d'anticicló i havent esperat unes dies a que s'assentin les plaques i purguin les vessants enfilem cap a Andorra. Mirem vàries rutes i ens decantem pel pic de la Cabaneta des de la vall d'Incla, poc exposada als allaus quan les plaques estan en orientacions S com ara. Dia genial, neu des del principi de la vall (n'hi ha per dies) i un tou de neu a tot arreu. Enfilem fins al refu de Siscaró (lliure, lliteres de ferro, estufa de llenya, algo brut per ser un refu andorrà... el lloc idílic). Seguim directament per la pala que hi ha radera del refugi, fins a un coll que ja ens deixa veure la pala NO que mena al cim (S3 sostingut, +-400m de desnivell.. amb neu continua fins al cim afegir 150m), que pugem a base de multizetes i amb o sense ganivetes (aquesta pala és la variant de descens que proposen Faura&Longás al seu llibre). Trampejant una mica s'aconsegueix arribar al cim quasi amb esquís (els cims i carenes N i NOE estan molt ventats). Descens per la mateixa pala, picon i mantingut, capa de neu pols sobre neu dura... brutal. Més avall, neu primavera, que només en plena exposició està molt transformada i provoquem petites purgues al baixar. ..Gran esquiada.
Tema allaus, les cares sur es veuen molt carregades, sobretot a sotavent de cims i carenes. Es veuen purgues de dimensions mitjanes de neu primavera inclus a mitges vessants, i plaques de vent trancades (sobretot en orientacions SO sota cornises) de dimensions grans. Fa bastant respecte i a tenir en compte alhora de pensar en l'itinerari.
Tema motos de neu... l'única cagada del dia.. un parell de motos amunt i avall pels volts del refu i el llac de Siscaró, taxi d'esquiadors cagats, puto soroll i traces amb mal gust embrotint les vessants... andorra ja se sap.
I vaja, que aquest any tenim neu per una bona estona!
edu&guillem