Bésines de Lanous

dijous 16; en Dani em diu que tal i com pinta la méteo anul•la la sortida. jo miraré les méteos dijous i divendres nit i ja decidiré, però alguna cosa faré, segur.

divendres 17; el telèfon treu fum. en Dani a mi, en Dani al David, jo a en Dani, en Dani a mi...

dissabte 18; a les 06:00h a Vilassar amb en Dani; en David no ve.
esmorzats ens plantem al Coll de Pimorèn 1920m a les 09:30h. fa vent, cau aiguaneu, tinc son, mandra; què fem? què no fem?
10:30h ens posem en marxa per la Coma d’en Garcia fins la seva Portella. el Coma d’Or, que no és el nostre objectiu, no es pot fer amb esquís.
el Puigpedrós de Lanous té una canal que surt molt a prop del cim; en Dani la volia pujar però les boires n’amaguen la meitat i no sembla que tinguin ganes d’enlairar-se. no veiem com està i ho deixem córrer.
quasi que me n’alegro, avui estic molt gos.
baixem fins el refugi de Bésines 2105m, hi tenim dues places reservades.
en Dani, que està espitós, se’n va a fer un tomb. jo em quedo fent el ronso, em foto un bocata, i se’m tanquen els ulls fullejant una revista al costat de l’estufa.
seguint fil per randa les previsions comença a nevar. a estones ho fa amb ganes. està tot ben tapat.
i per diumenge la cosa es preveu més magre, “palomo” de bon matí. en fi...
enmig de la nevada arriben diferents grups de francesos, i quan ja estem entaulats arriben, nevant i a les fosques, quatre catalans. ells i nosaltres som els únics esquiadors, els altres tots raquetaires.
al menú del refugi hi ha, com no?, un formatge tendre bo per a llepar-se els dits. mmm...
deu minuts abans que apaguin el llum ens n’anem a dormir. a les 22:00h enceto una llarga i ininterrompuda nit que durarà fins les 07:00h de l’endemà. em calia.

diumenge 19; pots comptar, haurem de passar com puguem cap a la Coma d’en Garcia per tornar al cotxe, i un altre cap de setmana a prendre pel sac.
eh? que no? que fa bo? ostres tu! la meteofrance s’ha equivocat. tot i alguns núvols llunyans aquí fa un sol esplèndid.
ens acomiadem dels guardes de Bésines, ben amables per cert, i anem a mirar si veiem el corredor del Puigpedrós.
mentre la Portella d’en Garcia està embolcallada per la boira nosaltres podem fitar de cap a peus el nostre objectiu. es veu perfecte.
esquís a l’esquena, piolet i grampons i amunt. la Canal Central ens acull amb una neu ideal. només les puntes dels grampons es claven a la dura superfície blanca. això ens cansa més, però li dóna un millor al•licient.
quan sortim al coll hem recorregut 340 metres. som a només 27 metres del cim. sense més històries arribem al Puigpedrós de Lanous 2842m.
hi coincidim amb dos francesos que arriben per l’aresta des del Sud.
tots junts esquiem la magnífica cara Est amb una neu que ens permet fer el que vulguem. baixem fins la cota 2200m, a cop d’ull de la presa de l’Estany de Lanous.
cal posar pells per a remuntar un collet. la boira, que hem anat esquivant fins ara, ens espera amb els braços ben oberts i ens acull amb tota la seva intensitat.
enmig de la més intensa, absoluta i desconeguda blancor enfilem cap a l’Oest.
nosaltres no havíem passat mai per aquí. els francesos sí. se’ns ha aparegut la Verge (en forma de francesos).
arribem al Coll de Lanous 2468m. aquí la Verge es fa fonedissa. els gavatxos desapareixen sense treure pells.
nosaltres sí les traiem (després haurem de remuntar a pèl una llomadeta) i amb prou feina podem seguir la seva traça en la immensitat del no res.
quan passem pel refugi d’en Cortal Rousso no ens imaginem l’agonia que ens espera. la pista de l’H.R.P. no té gairebé desnivell i ens hem de fer un fart de remar i remar, sense cap referència –coi de boira- que ens animi l’ànima.
es desesperant mirar l’altímetre i veure que no baixem.
quan ja fa una bona estona que se m’ha acabat el repertori de renecs, i ja els haig de repetir, veiem, tot d’una, les instal•lacions i la carretera del Coll de Pimorèn 1920m.
al bar de Toses, entre mos i mos, no ens cansem de recordar els molts bons moments d’aquesta sortida. el refugi, la rosseta, la canal, el cim, la neu...
enrere, ben lluny, han quedat amagats enmig de la boira els moments de feblesa.

18 i 19 de març, 2006
Puigpedrós de Lanous
Dani Fa, Ramon G. Aymamí