Travessa circular molt i molt recomanable de quatre dies. Viadós-Posets-Refugi Angel Orus-Coll de la Paül-Estós-Cap dera Baquo-Refugi Jean Arlaud-Coll Gourgs Blancs-Refugi de la Soula-Coll d'Aygues Tortes-Viadós. Sortim de Viadós i ens calcem els esquisos tot just creuar el riu. Pugem al Posets carregats, amb una neu un pèl transformada de molt bona qualitat. El descens fins al Forcau amb una neu humida pèssima. Per cert, el refugi del Forcau és la "chapussa" més gran que he vist mai. Van voler fer un refugi a l'estil Alps i no van tenir en compte que ens porten uns quants anys de ventatge. Molt disseny i hòsties, però la humitat s'està menjant el refugi. L'entrada sembla Chernobil: goteres per tot arreu, taques d'humitat. En fi, un desastre total i absolut. Per haver fet això, millor el refugi que hi havia abans. El dia següent pugem al Coll de la Paül i baixem fins a la vall d'Estós, amb una neu pols boníssima que esdevindrà primavera més que acceptable al final. El guarda d'Estós, de puta mare. Un gallego molt trempat fan del Springsteen. Dia tres: ens calcem els esquisos uns 200 metres més amunt del refugi. Neu dureta a primera hora fins el Coll d'Ôo. Petit descens dret amb neu primavera bona i ascens al Cap dera Baquo amb neu pols, amb clapes de neu dura. Cresta final una mica tonta, amb compte! El descens, directe fins a l'estany amb una neu pols boníssima, després primavera. Per cert, un 10 pel refugi Jean Arlaud. La part hivernal és un autèntic luxe. Aquí a Catalunya, o a Espanya, un refugi així estaria fet malbé. Quarta jornada: molt llarga. Pugem al Coll del Gourgs Blancs amb les primeres llums, impresionant! Baixem tot buscant l'itinerari (al mapa francès està més que ben indicat) fins la cota 1900, just abans d'arribar a la Soula, on deixem la canal principal i agafem el camí d'estiu. De la Soula al Coll d'Ayguestortes és tan llarg com excepcional. Una autèntica descoberta. Un racó del Pirineu autèntic i salvatge. A la cota 2000 hi ha una cabana en molt bon estat. Amb llenya alguna manta i matalassos. Un cop al coll baixem amb esquisos fins la cota 2.000 amb una neu molt humida i d'allí a peu pel camí inacabable que arriba a Viadós. Ruta cinc estrelles!! Us la recomano de totes totes!! Salut i aprofiteu que amb aquestes temperatures la neu s'acaba.