no hi ha pont a Boavi

- bon dia, són les vuit.
- aaaahh!!, Mitx, aquesta nit he somiat que el Ronaldo feia un gol...
- osti tu, no fotis.
m’he despertat inquiet per la versemblança del somni; més ben dit, del malson. sort que només ha estat això...
- voleu un Donuts?

ahir, dissabte, en Quim tenia un somni: pujar cap a Baborte per la Coma de Sellente, des de Boavi.
esquís a l’esquena, caminem per la Pista de Boavi des de la barrera que la tanca, passada la Presa de Montalto.
- Quim, fa molt que no vens per aquí?
- uns deu anys.
- ostres! el darrer cop que hi vaig venir jo va ser l’estiu de fa quatre anys, i per a creuar el riu hi havia un parell de troncs fent les feines de pont, prou precari.
- a veure que hi trobarem.

Pla de Boavi, extrem Est. dos pilars fets d’obra veuen passar el fort cabal d’aigua que baixa de Broate i Romedo. un a cada banda del riu, aïllats l’un de l’altre. no hi ha pont a Boavi.
recorrem el marge per mirar de trobar un pas. res de res, massa aigua.
el somni d’en Quim s’esvaeix.
tornem al cotxe; pel camí barrinem alternatives.

- al Certascan no, que ja l’he fet.
- a més, hem de caminar. la pista està tancada per la punyetera cadena dels...
- ep!! company, no remenis la merda...
- pel Pont de la Farga és Sud, segur que està pelat.
- doncs està clar. per l’hora que és i la neu que hi ha anem cap a la Pleta del Prat.
- això, i agafem forfet de migdia i demà ja farem quelcom.
- ...vale, vale, que era broma.

Pleta del Prat 1720m, 14:45 hora zulú. enfilem la pista d’esquí –que ja està tancada- i als dos minuts ja suem la gota. quina xafogor que fa. l’hem encertat portant el “camelback”.
Pleta de Gavàs, sobrevolem l’Estany de Mascarida i fem via cap al Pic de la Coma del Forn 2685m.
s’hi està increïblement bé. ni un bri d’aire. arremangats prenem el solet i fem un mos mentre comentem com està baixant la neu amb aquestes calors, sobretot a les cares Sud. es veu tot, tot, i tot.

- ei, heu vist l’hora que és?
- colloooons, que se’ns faran les “quinientas”.
- tranquil, portem frontal...

carenegem, a peu, una mica cap al Nord i baixem a trobar la neu de la Coma del Forn. la neu aquí dalt està en perfectes condicions, i el descens de la pala és un festival.
ens endinsem al Barranc de la Coma del Forn tot provocant petites allaus que salvem sense problemes. ara la neu és més feixuga i ens hem de treballar més els girs. les cames es carreguen.

Pleta del Prat 1720m, 19:55 hora zulú. encara vaig amb les ulleres de sol quan pugem les escales de la terrassa del refugi. en realitat no és tant fosc com sembla...

unes claretes i unes patatetes, per a saldar un compte pendent per quelcom que ara no ve al cas, ens entretenen l’estómac fins el sopar.

un cop esmorzats encetem el diumenge amb el cotxe. fem la pista de la Pleta Palomera fins la cota 1660m. la neu que ens barra el pas és discontinua i encara no ens podem calçar els esquís.
ho fem uns 100 metres més amunt, encara a la pista, abans de començar la pujada que ens deixarà damunt de l’Estany del Port 2035m.
és relativament d’hora i la neu està a punt de caramel. per a pujar i per a baixar. aturats prop de l’Estanyet de Montarenyo 2275m veiem baixar tres companys que ens ho confirmen.

per la dreta dels Clots de Montarenyo enfilem la carena seguint la quasi inapreciable traça d’aquesta gent.
la boira ens ve a rebre, però no s’hi queda. està de pas. nosaltres al seu bell mig apareixem i desapareixem, com el Guadiana.

una fita sense grans pretensions ens fa saber que som al cim del Pic de Montarenyo 2617m.

- vinga, un xús i arribem fins aquella altra punta.
- apa doncs, anem-hi i ens hi estem una estoneta, com ahir.
- sí, però ho deixem tot a punt per si s’embolica i hem de sortir a corre-cuita.

una petita part del Pic de la Muntanyola 2622m està neta de neu i ens hi podem asseure a menjar i beure, i a gaudir del paisatge.
l’esplèndid Estany de Mariola guarneix les vistes cap al Sud; cap al Nord hi ha força núvols, però no són amenaçadors.

avui, però, no fem tant el ronso. al cap de mitja horeta pleguem veles i ens llencem de cap als Clots de Montarenyo.
la primera pala està impressionant, després ja no tant.

desfem el camí fent-nos creus de lo bé que ens ha anat el cap de setmana; més, tenint en compte el començament.

- sí, i sobretot tenint en compte el malson del Ronaldo. ja, ja, ja...
- sí, ja. ja. ja...
- per cert, posa la cat-info a veure què va fer el Barça...

1 i 2 d’abril, 2006
Pic de la Coma del Forn
Pic de Montarenyo
Pic de la Muntanyola
Mitx, Quim, Títel, Ramon.

pd: les fotos són del Quim !!