el Rosari ... de l’Aurora

arribats a les fosques a l’Espitau de Vielha ens informen que, per a fer el Molières per la boca Sud, la neu comença força amunt; per sobre de la cascada. i per la Nord també cal traginar molt amb els esquís a l’esquena.
no fa gaire que hi havia una nota al Fòrum de l’esquidemuntanya.com que ho pintava prou bé, però ha fet molta calor i, a més, ha plogut.
doncs no tenim gens de ganes de caminar de franc. suposem que a Beret hi haurà més opcions.

no ens pensàvem pas que hi hagués hagut una fosa de neu tan brutal. a Beret no hi van gaire sobrats. ai, aquesta setmana santa...
tampoc no volem pujar per pistes, així que no queda més remei que repetir.

aparquem al Pla de l’Orri 1860m i entrem per la vall d’Arriu Malo, pel seu marge esquerre. canviem de costat i arribem a l’Estanh de Bacivèr. tot i que no cal, no sembla gaire aconsellable travessar-lo.

a tot això la neu que ens trobem està en òptimes condicions; dureta amb una empolsegada recent.

progressem amb comoditat prop dels Lacs de Bacivèr i ens enfilem a la Collada dels Estanys del Rosari 2490m.
pugem una mica més i ens hem de treure els esquís, per arribar al cim la neu és discontinua. Tuc del Rosari 2594m.

ningú diria que som a les primeries d’abril. i tanta neu que hi havia...
això ja està dat i beneït. a partir d’ara ja tocarà anar més cap a l’Oest.

enmig d’una lleugera boira llisquem, sense arribar-hi, cap a l’Estany de Garrabea, per una neu excel•lent.
tornem a posar pells per a atansar-nos a la Forqueta d’Arreu 2402m. i d’aquí iniciem el descens, també amb una neu ben bona fins més avall de l’Estanh de Bacivèr. després ja la trobem ben transformada, però així i tot es deixa fer.

arribem al Pla de l’Orri aprofitant el darrer tram de la pista d’esquí.

de tornada cap a casa veiem clarament que la neu del Molières és molt amunt. massa per a l’època en què estem. i massa per a carregar les fustes a l’esquena sense cap necessitat.

7 i 8 d’abril, 2006
Tuc del Rosari
Dani Rial, Ramon G. Aymamí