Itinerari de pujada pel pla de l’Estany, on comença la neu, i com és habitual aquest any, a partir de la cota de neu... paquetorro. El refugi del Pla està de neu fins a la teulada però l’entrada està neta. L’interior net, sense equipament (lliteres metàl•liques), i amb llenya. A partir d’aquí tota la pala fins al coll està farcida d’allaus, de placa, de fusió… (inclús la variant inicial per darrera del refu que recomana el llibre de Faura&Longás) realment excursió només recomanable amb neu molt estable. L’orientació E i lo obert de la vall fa que l’exposició sigui de moltes hores. Arribo amb els esquís posats fins al coll (mig pam de neu pols nova). A partir d’aquí es pot carenar a peu (a l’inici, flanquejar una mica per després anar a buscar la carena) o flanquejar amb esquís decididament (perdent un pèl de cota) fins a trobar alguna llengua de neu que mena quasi fins al cim). També molt recomanable enfilar la pala nevada que arriba fins al cim del Baiau.
Baixada pel mateix itinerari (la sortida del coll apreta), donada l’hora que era i el poc fred de la nit (la sortida de la vall del ref. del Comapedrosa te al damunt pales molt llargues que no fan massa gràcia pels allaus). Baixant es desprenen nous allaus de les canals, i en sento un de fons gran… decisió encertada. Dia solitari, sense una ànima en tot el recorregut… entre nuvolades, ventades, i la pluja que ha aguantat…. Excursió molt bonica.

pd: la pujada per la vall del refu del comapedrosa té encara bastanta neu.. més esquiable (veure foto)