Arribem a l’aparcament del Cap del Port de la Bonaigua (2070 mts) a quarts de set, prèvi incidènt amb els Mossos d’Esquadra de Viella. Encara es fosc i bufa un vent gèlid que mou el cotxe mentre des de dins veiem com puja la boira. Ens equipem. Poc a poc la boira desapareix i ens deixa veure els cims de les muntanyes nevades dels voltants. Fa molt bonic de veure. La neu es força glaçada i ens enfrontem a les primeres pendents que hi trobem al final de la coma que estem resseguint. Muntem ganivetes i cap amunt. Tot fent una volta Maria , salta una ganiveta.!?!............-i això?.....-Maleïda sia!! S’acaba de trencar una de les traves de les Silvretta i just en el tros mes redreçat!!. Fent unes quantes acrobàcies ,pengem esquís a l’esquena i tirem de grampons fins quasi l’entrada del petit circ que queda sota del Tuc de la Cigalera. Tornem a calçar els esquís i el remuntem amb molt bona neu direcció N, fins que arribem a l’alçada del remuntador dels Argulls. Seguim amb tendència N.E. per una pala força inclinada que mor a la carena fins on s’acaba la neu, i amb els esquís a l’esquena un altre cop accedim fins al cim rocallós fent una petita grimpada amb bon pati. La temperatura es suau i no bufa vent, així que ens ho prenem amb calma i aprofitem per fer un mos mentre gaudim del panorama que ens ofereix l’emplaçament estratègic del cim entre la Vall d’Arreu i el Circ de Baciver. Per el S-SW ,puja ràpidament un front que ho va cobrint tot i amenaça amb tancar el dia. Comencen el descens amb els esquís a l’esquena fins que trobem la neu continua. Baixem seguint les nostres traces de pujada per una neu magnifica ,tot i l’avançada hora del mati, fins una mica per sota del Circ del Tuc de la Cigalera, on aquí ja es primavera transformada. El cel cada cop es mes cobert i decidim tornar directament cap el cotxe sense fer la volta per l’estany de Pudo que teníem pensada. Aquesta part queda pendent!

Dani i Anna