Amb un començament de dia magnífic, surto de la carretera (1800 m) a les 7’15 i enfilo la vall de Remuñe. Un record per als companys Carles, Andreu i Joan Ramon amb qui vaig compartir aquesta ascensió ara fa un any.
Constato en seguida que, malgrat la quantitat de neu a la vall és acceptable, hi ha molta menys neu que l’any anterior.
Calço els esquís en un pla a 2040 m sobre neu primavera dureta i vaig seguint íntegrament el fons de la vall fins un altre pla a 2200 m on cal posar-se les ganivetes per enfilar les amplies pales fins el portal de Remuñe. Des d’aquí, un llarg flanqueig , i una fàcil aresta em porten a la base de la curta pala final del cim, que faig amb grampons i els esquís a l’esquena.
En total he invertit 3’30 hores des del vehicle fins el cim.

Descens:
La pala cimera encara es troba bastant dura, així que decideixo baixar-la amb precaucions fent salts de cues. (S2 – S3)
A la resta del descens la neu es troba en molt bones condicions: neu primavera dureta amb una fina capa superior suelta. Condicions òptimes per emprar el gir curt, i això és el que faig durant pràcticament tota la baixada.

Arribat al pla a 2040 m deixo a l’esquerra el camí de pujada i em llenço a la dreta per aprofitar la més abundant innivació d’aquest vessant. D’aquesta manera puc baixar fins a la cota 1900 m amb els esquís als peus, en un punt on es pot creuar el riu sense masses problemes i retrobar el camí de pujada. Arribant al cotxe em saluda el Pico de la Montañeta i el seu elegant corredor SW, l’objectiu del diumenge, però aquesta ja és una altra història.

Ascensió dedicada a l’amic Josep Maria, a qui una inoportuna lesió ens ha privat de compartir activitat aquesta setmana santa