Deixem el cotxe a l'aparcament del Pont del Ressec i enfilem cap a la Restanca amb esquís a l'esquena. Diumenge fem una excepcional ruta: la volta als Besiberris. Dos minuts després de sortir del refugi ens calcem els esquís i pugem a l'Estany de Mar amb una neu endurida. D'allí, el flanquegem per l'esquerra i pugem a la Bretxa Peyte amb els esquisos als peus. Fem un descens-flanqueig fins la cota 2.600 aprox. i encarem el Besiberri Sud. Tot i que apurem molt, la pala central que ens deixa a la dreta del cim, la podem fer amb esquisos als peus. L'últim tram, una petita grimpadeta. El descens el fem amb piolet i crampons fins el Coll d'Avellaners. D'allí baixem per la Vall de Besiberri fins la cota 2.650, tot realitzant un flanqueix a la nostra dreta per començar l'última pujada del dia, per anar a buscar una bretxa que ens queda ben bé a la dreta del Pic de la Canal de Rius. D'allí baixem cap a l'Estany de Mar, que el flanquegem fent una llarga diagonal que evitarà remar el primer tram. Després, tot remant, tot flanquejant, arribarem al final de l'estany i d'allí a la Restanca. La neu boníssima!! Immillorable!! Primavera que, sortosament, no esdevé massa humida fins al migdia. Molt i molt bé! El dia següent pugem al Montardo. La pala inicial, fins l'estany, amb neu endurida i guarríssima per totes les traces del dia anterior. A partir de l'estany, sense ganivetes fins el cim. El descens brutal per la cara nord-est, força sostingut i amb una neu molt i molt bona. Atenció al descens: cap a la cota 2.340 flanquejar a l'esquerra per anar a buscar un petit collet. A partir d'allí l'itinerari es torna molt cabra i gens evident. Pringada final en arribar el bosc: a voltes sense esquís i navegant per un caos de blocs. Gran sortida i unes condicions excepcionals. Aprofiteu que això s'acaba!!