Després de fer 800Km arribem a mitja tarda al refugi 3 Alpini (CAI) de la Vallée Étroite, el Tabor està ennuvolat, sopem (quin sopar!) i a dormir. A les 6 de matí, amb les primeres llums, i sense núvols, sortim del refu (1765m), com que s'arriba amb el cotxe fins allí, sembla la sortida cap a l'Aneto. 45 minuts amb els esquís a l'esquena (1900m)i comencem a pujar per unes pales discontínues fins a un plateau superior (2200m). D'allí, ja per neu contínua, anem remuntant els lloms que porten fins a l'ermita cimera del Tabor (3178m). El cim, un xic més enllà de l'ermita, és un meravellós mirador. El descens el fem amb una neu primavera excel·lent fins al 1900m. Comptant les parades 5 hores i mitja en total.

El dia següent, resseguim el mateix itinerari fins el plateau de 2200m. Allí girem en direcció nord cap el coll de Vallon (2645m), un pas típic cap a Névache. Baixem uns 60m per l'altra banda i enfilem per una àmplia canal cap a l'encaixonat llac Blanc (2700m). Pugem per la carena de l'esquerra fins a un avantcim (2935m) i continuem caranejant, amb els esquís a l'esquena, fins al cim del Llac Blanc (2980m). El descens el fem des del mateix cim per la pala que té a sota seu, són 200 metres de descens sostingut amb inclinacions de més de 30 graus. Després només cal desfer el camí fet a l'anada. La neu és la mateixa del Tabor. Tardem mitja hora més que el dia anterior, tot i ser més curt, però és un xic més entretingut. Aquesta vegada hem estat sols, només hem començat a trobar gent durant el retorn des del Vallon. Arribats al refugi agafem el cotxe i desfem els 800km de l'anada.

Resumint, una sortida per recordar, tant pels paissatges, com per la neu i el bon temps o com per l'agradable acollida del refu (per sopar hi havia aperitiu de vermut i crispetes).

Quatre de Terrassa: Margarida, Miquel, Manel, Josep Lluís i dos de Matadepera (els conductors): Irene i Albert.