qui és l’últim?

truco al telèfon del refugi Larribet; fa tot un concert de tons i finalment res de res.
truco al domicili del/de la guarda; em surt un contestador que em dóna un altre número de telèfon en què a la vegada surt un altre contestador...
jooodeeerrr... que són trucades internacionals!!
divendres al vespre, a punt de fer la motxilla, aconsegueixo parlar amb la Valentine al telèfon del refugi.
motxilla lleugera.

sortim de l’aparcament de la Maison du Parc 1470m amb els esquís ben posats... a la motxilla.
a 1720m ja trobem neu encara que de forma discontinua. no és fins els 1880m que ens podem calçar els esquís i lliscar fins el refugi de Larribet 2060m.

no és gaire ple. després sabrem que més d’un no ha pogut contactar-hi i ha optat per la via Ledormeur.

tot just clareja quan, cap a 2/4 de 7, sortim de Larribet 2060m. ens enfilem cap a l’E-SE per unes redreçades pales que forcem, amb alguna dificultat, amb les ganivetes.
passem el Coll de Pabat i perdem un poc d’alçada per atansar-nos fins la Glacera de les Neus.
reprenem l’ascensió fins arribar a sota de la Xemeneia de les Neus, que de xemeneia res de res. és una canal, de manual.

ja hi ha un parell de cordades dins la canal. uns altres catalans, que també venen de Larribet, i nosaltres, fem cua per a entrar-hi.
els gavatxos que ens barren el pas no s’acaben d’entendre amb el cap de cordada (amb dues cordes enllaçades!!) i decidim saltar-nos la tanda.

l’estretament, al principi de la canal, està glaçat i cal mirar-s’ho una mica. un cop passat aquest ressalt ja es pot anar fent amb relativa comoditat.

un temps excepcional. no, el nostre no, el de la méteo. bé, nosaltres tampoc no ho hem fet malament del tot... Balaitús 3144m.

fem quatre fotos i identifiquem els cims que coneixem abans d’afanyar-nos a iniciar el descens.
està començant a pujar molta gent i el merder que es pot muntar pot ser serio.
amb els altres catalans signem un conveni de col•laboració i ajuntem les respectives cordes per a baixar més ràpidament, i, si pot ser, no emprenyar gaire els que pugen.
(30+45) / 2 = 37,5 metres de cordes per a despenjar-se còmodament per tota la canal, en quatre fraccionaments, i rapelar-ne el darrer fins a la base.

pujant ens havíem trobat la Mansane i la Carme Sales.
just abans del ràpel apareixen dos individus, “off time”, que van per feina. ens reconeixen. són en Quim i en Mitx. venen de l’aparcament.
intercanvi de salutacions i d’intencions: ens veurem a l’Estaragne?

quan ja hem sortit de la canal, els gavatxos que no s’entenen entre ells encara estan pujant...

el descens, quan ja fa una hora ben bona que és migdia, és d’allò més agraït. la neu s’aguanta força bé i ens permet gaudir de valent.
baixem una mica més enllà de Ledormeur.

ens acomiadem dels catalans, que se’n tornen a Larribet. nosaltres baixem fins la Maison du Parc 1470m.


la carretera del Néouvielle és tallada per allaus a 1km abans d’Oredon. tornem enrera, a dormir a la cabana de... (top secret ;-) ).
a les 11 de la nit arriben triomfants els “off time”, que s’han perdut per les carreteres.

caminem 40 minuts els poc més de 3,5km de la carretera que passa per la vall d’Estaragne 2079m.
al seu peu iniciem l’ascens amb esquís.
és una ruta ja coneguda i sense sorpreses. la neu està en bones condicions i ens permet progressar adequadament, com al “cole”.

aquí també hi ha retrobaments. en David Mas ens fa les presentacions; més amunt hi trobem l’Eloi, el Dani Fa, i d’altres amics, coneguts i saludats.

tot i fer un dia ben maco, fa un vent fred i emprenyador. el Pic d’Estaragne 3006m no convida a romandre-hi a plaer, però les fotos amb els nous i vells amics no hi poden mancar. la vida és plena de records.

el descens és divertit, fins i tot una mica esbojarrat.

baixada la vall, a la carretera aprofitem tant com podem la neu que hi ha al marge per a baixar esquiant quasi fins el cotxe. ens quedem a cinc minuts.

els de la UEC encara trigaran una mica a ser-hi tots; en Mitx i en Quim s’aturaran a qualsevol esplanada a devorar el seu tiberi.
nosaltres correm cap a Escalona, a veure si arribem a temps de dinar a l’Arnal.

29 i 30 d’abril i 1 de maig, 2006
Balaitús
Estaragne
Quim, Mitx, Títel, Ramon.