Castillonroi, 4 de la matinada. Sona el despertador i el primer que faig es mirar per la finestra. –Quina merda! Esta plovent i amb ganes. A veure si hi ha sort i per dalt no plou. Jo no crec massa en aquestes coses, però es que avui es dia 13..............
Anem tirant carretera amunt amb pluja persistent i a l’alçada del congost del Ventamillo deixa de ploure però el cel segueix molt ennuvolat. Això no mola gens. Arribem en un plis al Plan d’estan. Encara es de nit i l’aparcament ja es ple com un ou . Tenim xamba i podem aparcar en l’últim lloc que queda lliure. Ens equipem mentre veiem passar la processo de gent amb el frontal que puja cap a la Renclusa. Anem amb lo mínim ja que la corda les bagues i baudriers ocupen un lloc extra a les motxilles de 35l. Son les 7 passades i ja comença a clarejar. Ens afegim a la processo i esquís a l’esquena fem els 400mts de desnivell d’aproximació fins al refugi de la Renclusa. No ens aturem i anem a cercar una pala passat el torrent on podem calçar-nos els esquís, i com no el Daniri es troba amb coneguts. Comencem a foquejar sota un fi plugim intermitent............-merda, merda, merda !! penso......avui no tinc ganes ni de treure la camera.
La cosa comença a posar-se dretota de debò desprès d’un primer collat.......–Bingo!!! A més a més de la pluja també fa acte de presencia la boira. Esta vist que la tònica del dia serà aquesta.......resignació. Mig a les palpentes, guanyem alçada fent moltissimes ziga-zagues (qui no sàpiga fer-ne avui n’aprèn de ben segur). Pugem a ritme tranquil però constant sense aturar-nos i arribem al Portillo inferior, on sembla que el dia vol arreglar-se, ja que no plou i en un parell de cops s’esvaeix la boira alguns segons. Però no hi ha sort, la climatologia no ens ho vol posar gens fàcil i la boira torna de nou i molt més espessa que abans. Hi han els primers abandons. Anem trobant gent desmuntant pells o baixant ja. –Serà el mes sensat? em pregunto. Nosaltres estem tant il•lusionats per escalar la cresta final, que som optimistes fins les ultimes conseqüències i continuem cap al Collat de la Rimaya per una neu pols seca que fa de bon baixar.
Aturada tècnica per pans de neu a les foques. Pringada d’hidrofugant i en marxa un altre cop. Continuem pujant i uns companys ens pregunten per si van be cap al Portillo inferior...........-Hmmmm, Ostres nois, us heu passat tres pobles!,diu el Dani .......hey a tu et conec , que si!, -Que no! , Que si! , Que amb les olleres i el casc no et conec,........ ostres que si tiu, tu ets el colega del nosequi.........!!! caram , Dani amb tu no es pot sortir “d’incognito” a la muntanya. En fi, que els companys ens expliquen que han perdut el guia........-No, si avui hi ha per a tots i de tots colors!!! No anem be……………..
Continuem amb la nostra penitencia i ens afegim a un grup nombrós que deu ser de la selecció catalana ja que amb la boira que hi ha ara no es veu tres en un burro i remuntem la canal fins arribar a l’escletxa del Coll de la Rimaya desprès d’un flanqueig una mica punyetero.
Esta començant a nevar seriosament i la visibilitat cada cop es pitjor. No cal ni discutir que cal fer. Fi de trajecte!!!. Atacar la cresta avui amb aquestes condicions meteorològiques es una temeritat. Així que mig resignats mig enrabiats, traiem les pells amb comte de no anar estimball a baix ja que hi ha superpoblació d’esquiadors en la minúscula cornisa on som.
Ens acomiadem d’uns companys bascs i comencem el descens per una pala força redreçada mig a palpentes, però això si, cal dir que amb una neu pols excel•lent, que a mida que anem baixant es va tornant més i més humitejada i pesant alhora que difícil d’esquiar. Seguim les traces intentant més per l’instint que per altre cosa esbrinar el relleu del terra sense perdren’s de vista l’un de l’altre en la mesura que ens es possible . Algunes caigudes més abaix, la boira s’esvaeix i la nevada es torna pluja. Llàstima de neu!!! Apurem esquiant fins on podem i al lloc on ens hem calçat els esquís al mati, ara toca penjar-los altre cop a l’esquena. Repetim el camí de pujada passant davant del refu i tot fent una passejada sota la pluja arribem al cotxe al voltant de les dotze.
Ah!, per cert; baixant cap a casa ens ha fet un sol de collons

Els Danis (Danima i Daniri